Més gas!

Superpol 2

2009-10-04T20:34:00.006+02:00

Havia de ser el dia de Julián Simón. El pilot Aspar havia dominat amb mà de ferro tots els entrenaments, es podia proclamar campió del món i tenia tota la seva gent (família, fans, amics...) a les graderies. Home, que celebressin el títol era difícil, perquè havia de treure-li 18 punts a Terol i 14 a Smith, però la possibilitat d'oferir-los una victòria, i deixar el mundial encara més sentenciat, era ben factible. Però el simpàtic pilot de Villacañas va caure en el moment en què havia trencat el grup i iniciava l'escapada en solitari, i s'haurà d'esperar una mica més per celebrar un títol que ha merescut més que ningú aquest any. Segurament Phillip Island serà l'escenari de la festa. La caiguda de Simón va deixar el triomf en mans de tres homes (bé, amb l'edat que tenen més aviat caldria dir-los nanos): Bradley Smith, Sandro Cortese i Pol Espargaró. I el de Granollers els va batre de manera magistral, amb un atac demolidor a tres voltes pel final.

El vaig entrevistar per RAC1 després de la cursa, i vaig quedar impressionat per la maduresa d'aquest nano, que només té 18 anys, i que tot just ha guanyat dues curses al campionat del món, però parla, i el que és més important, corre com un autèntic veterà: coneix perfectament les característiques dels seus rivals i obra en conseqüència, frena abans quan va en grup per no ensenyar a quins revolts pot atacar en cas de final ajustat, i és capaç de dissenyar una estratègia d'atac a poques voltes del final, mentre els seus rivals van amb les pulsacions a mil, els nervis a flor de pell i el ganivet entre les dents. Anar de pressa és essencial (si no ets ràpid no hi ha res a fer), però saber llegir la cursa és el que marca la diferència entre els que arriben a ser campions i els que es queden "només" en pilots ràpids. Tant de bo el futur em doni la raó amb el Pol.

Llàstima de la caiuguda del Marc Márquez, que també era al grup capdavanter (anava segon quan va caure), i tenia opcions de victòria. El cerverí està al nivell dels millors, però la seva moto no... només calia veure com el passaven dos o tres pilots a la recta principal, i ell recuperava posicions a la frenada. Però això canviarà l'any que ve, perquè KTM plega (deixa el mundial), i Márquez pilotarà una RSA, probablement una Derbi de l'equip AJO Motorsport.

Per cert, la millor imatge del gran premi va ser aquesta: Karlos Arguiñano, propietari i partocinador de l'equip Bainet Derbi, emocionat i ruixat amb el cava dels guanyadors pel Pol Espargaró. Llàstima que, per culpa de la pífia de Iannone (que a Estoril va caure) a Misano, aquest text no es tituli "Superpol 3".

Victòria de Lorenzo. Encara hi ha mundial!

2009-10-04T19:36:00.004+02:00

Sempre he pensat que, quan un pilot canvia la seva indumentària habitual per lluïr alguna cosa especial (molts porten una decoració de casc diferent al gran pemi del seu país, per exemple), s'està posant a sobre una pressió innecessària. De cara als espectadors està bé, és maco i entretingut que hi hagi coses diferents, però crec que cridar l'atenció d'aquesta manera t'obliga una mica més a fer-ho bé, perquè si et vesteixes 'de gala' i acabes pifiant-la pots acabar fàcilment fent el rídícul. Com li va passar a James Toseland fa dos anys a Donington, que s'havia vestit de dalt a baix de bandera anglesa... per acabar a terra al primer revolt. Ara, quan la cosa surt bé, doncs fantàstic. I Jorge Lorenzo ha vingut a Estoril amb un casc d'astronauta (força aconseguit), perquè, aneu a saber perquè, li feia gràcia commemorar que aquest any en fa quaranta que el primer home va arribar a la lluna. I, disfressat de Neil Armstrong, ha anat com un coet tot el cap de setmana: primer a totes les sessions d'entrenaments (excepte el warm up), i victòria incontestable, escapant-se des del principi a la cursa. Missó complerta.

La cursa ha estat soporífera, amb tot decidit pel que fa a les posicions de podi des de ben aviat. Lorenzo al capdavant, Stoner, que ha tornat en plena forma, a la seva estela però sense inquietar el mallorquí; i tercer Pedrosa, que tampoc ha pogut fer res per atacar l'australià. I més enrere, força més enrere, un Rossi desconegut que ha acabat quart sense haver ni tan sols olorat les posicions de podi. Una cursa avorridísma, però que, ves per on, deixa el mundial d'allò més emocionant: Lorenzo li ha retallat a Estoril 12 punts a Rossi, i ara la diferència entre tots dos és de 18 a favor de l'italià, faltant tres curses (75 punts) per disputar...

Continua essent un avantatge considerable, i més si qui el gaudeix es diu Valentino Rossi; però avui hem vist que Lorenzo està en plena forma, que Rossi i els seus mecànics també poden fallar (Il Dottore ha explicat que s'han equivocat amb la posada a punt, i no tenia prou tracció al pneumàtic de darrere), i que Pedrosa i Stoner, també a un altíssim nivell, es poden erigir en àrbitres de la lluita entre els dos pilots de Yamaha. La lluita pel títol està emocionantíssima, però, això sí, espero veure més avançaments a les properes curses.

I no vull deixar de destacar una altra gran cursa d'en Toni Elias. La va pifiar a l'entrenament oficial, va pedre molt temps buscant una bona roda, i avui sortia 13è. Però, com sol fer quan surt darrere, ha protagonitzat una gran remuntada avançant un bon grapat de pilots fins a acabar sisè, després de batre en un apassionant frec a frec final ni més ni menys que al segon pilot oficial d'Honda, Andrea Dovizioso. Ah, i oferint un altre recital d'avançaments a la frenada de la recta principal, allà on el 2006 va superar Rossi i Roberts amb derrapada (i quina derrapada!) inclosa per aconseguir la seva primera, i fins avui única, victòria a MotoGP. Haurien de batejar aquest primer revolt del traçat amb el nom de Toni Elias!

Gas a fons!!!

2009-10-02T13:28:00.021+02:00

Dissabte, 19 de setembre de 2009. El gran dia. Per tots els que ens agrada la velocitat, córrer en un circuit és un objectiu important. Perquè, francament, si no vas a un circuit no pots córrer de debò, a no ser que siguis un boig perillós, un temerari, disposat a arriscar la pròpia vida i, encara pitjor, la dels demés anant a tota pastilla per trànsit obert. Home, a tots ens agrada enroscar una miqueta el puny del gas, però la pròpia consciència, i les ridícules normes actuals de la DGT, exageradament i incomprensiblement restrictives amb els límits de velocitat (entre anar com un boig i fer-ho a pas de tortuga hi ha un raonable terme mig, però l'administració ens obliga a fer la tortuga), fan que no sigui possible aprofitar les prestacions dels nostres vehicles en trànsit obert.

Això sí, per molt que no estigui (gens) d'acord amb l'intervencionisme excessiu i el deliri sancionador (i recaptador) de la DGT, he de dir que estic plenament convençut que, per córrer, has d'anar a un circuit. Per seguretat pròpia i dels demés, i per gaudir tranquilament i totalment del que estàs fent. No hi ha radars ni obstacles, i on s'acaba la pista hi ha àmplies escapatòries, que et permeten buscar el límit (puc frenar una mica més tard? puc passar pel revolt una mica més ràpid?) sense risc d'acabar a l'hospital a la mínima errada. Just el que cal per passar-s'ho pipa enroscant sense contemplacions, i sense por, el puny del gas.

Així que, un cop tots dos vam disposar de l'equipament necessari (moto, bótes, casc, guants i... granota de pell, que és el més car - tot plegat val una pasta gansa, i per uns humils 'currelas' com nosaltres no és fàcil), el meu amic Quico i jo ens vam inscriure a un curs de pilotatge dels que imparteix el pilot del mundial de resistència Dani Ribalta al Parcmotor de Castellolí. Jo ja hi havia rodat, al Parcmotor, quan vaig anar a fer-hi un reportatge per Motoviva. Però van ser poques voltes, i damunt de motos deixades... així que no era qüestió de passar-se de rosca i acabar aixafant-ne alguna. Però amb la meva Honda CB600F Hornet (de l'any 2004), era diferent: és clar que no volia anar per terra, però en conec bé les reaccions, i, en cas de relliscada, al cap i a la fi hauria estat el meu problema, no hagués quedat malament amb ningú. Treballar dins del món de les competicions de motor té alguns avantatges, i vaig aconseguir, tant pel Quico com per mi, pneumàtics de Superesport gentilesa d'un amic que té un equip que corre el CEV i el campionat català (gràcies Edu!!!), així que tant la meva Honda con la seva Suzuki GSX-R750 anaven molt ben calçades. La diferència amb els pneumàtics de carrer és notable...

Vàrem matinar de valent (l'ocasió ho mereixia!), i a un quart de nou del matí ja érem al circuit. Formalitzar la inscripció i passar una breu revisió de l'estat de la moto, bàsicament les pressions dels pneumàtics, van ser els tràmits previs a l'inici del curs pròpiament dit: briefing, primera lliçó teòrica (centrada sobretot en la postura damunt de la moto) i... per fi a pista! Hi havia tres grups, els dels principiants (on fins i tot hi havia un paio amb una Kawasaki Ninja 250), l'intermig (el nostre), i el de perfeccionament, que era ple de gent amb motos preparades per circuit, alguns fins i tot duien escalfadors pels pneumàtics. El traçat de Castellolí és molt variat i divertit, amb força desnivells, revolts de tots mena, i dues rectes, no gaire llargues. En total, més de quatre quilòmetres d'asfalt per gaudir de valent. La pista és ampla, i permet diverses traçades (detall important sobretot per pilots novells com nosaltres), i a més l'organització havia marcat amb cons el punt de frenada i l'àpex (punt més interior) dels revolts, per ajudar-nos a traçar correctament. La veritat és que ajudaven molt, malgrat que la distància de frenada prevista era més àmplia del necessari (naturalment, més val començar prudent i anar frenant cada cop més tard a mida que anaves fent voltes), i no sempre et fixaves en el punt interior, perquè prou feina tenies a fer el revolt.

Vàrem fer sis tandes, tres amb monitor, i tres de lliures. Amb monitor es va en fila de vuit motos, no es pot avançar (s'intercanvien posicions de forma ordenada de manera que tothom fa una volta davant o darrere del monitor), i en una d'elles (la segona) et graven una volta amb video. Després, durant la pausa per dinar, veus la teva volta amb en Dani Ribalta, que et fa comentaris i correccions. A les lliures cadascú va al seu ritme, i sí que es pot avançar. En teoria només està permès a les rectes, i està totalment prohibit fer-ho a la frenada o dins del revolt. Vaig començar amb molt respetce, i molt pendent dels retrovisors (no volia destorbar ningí, ni, encara menys, topar amb ningú), però a mesura que passaven les voltes anava guanyant confiança, i perdia respecte per alguns dels altres pilots.

El motiu? Home, doncs que resulta que atrapes algú (per tant, estàs anant més ràpid), i no et facilita l'avançament. Hi ha massa flipat que es creu Valentino Rossi en una cursa del mundial... però anant a pas de tortuga. La meva moto és una 600cc "naked", així que a les rectes, per motor i aerodinàmica, corria menys que les "R" que portaven la majoria. I resulta que alguns dels que atrapava als revolts (i no que no passava de seguida per no prendre el més mínim risc), apretaven a fons a les rectes, de manera que no els podia avançar. Dins del meu casc va ressonar més d'un: "-la mare que et va parir!!!" (o alguna cosa pitjor). Al cap d'un parell de voltes a ritme de cargol pels trams virats, i sense poder avançar a les rectes, només quedava la solució d'avançar a la brava, frenant més tard, o al mig de revolt. Els primers cops em feia una mica de por, però de seguida li vaig agafar el gust: passar un paio apurant la frenada o fent un interior a l'estil dels que es veuen a les curses és una passada! I ningú em va cridar l'atenció.

Naturalment, les tandes a pista van ser el millor del curset. Pel que fa a la teoria, hi va haver dues classes força interessants, però vaig trobar a faltar més correcions i comentaris per part dels monitors, que (almenys a mi), no em van dir res, amb excepció d'en Ribalta, que és el director del curs. A l'asfalt, dues sensacions especialment plaents: la d'obrir gas a sac a l'inici de les rectes, permetent al motor oferir tot el seu potencial; i, sobretot (això em feia moltíssima il.lusió!) tocar amb el genoll a terra als revolts. Va costar una mica, però a la segona tanda ja vaig rascar un cop la lliscadora esquerra, a la quarta totes dues esporàdicament, i a les dues úlitmes constantment. Genoll a terra a gairebé tots els revolts, inclosos els més ràpids... quina passada!!!! Això sí, entre que no tinc les cames gaire llargues (no arribo al metre setanta), i que la meva moto té els estreps molt avall, a més de tocar a terra amb els genolls sovint rascava l'asfalt també amb les bótes i, sobretot amb els estreps, que són metàl.lics, i es veu que deixaven una estel.la de guspires cada cop que fregaven l'asfalt! Segons en Quico, que és una bala però va tenir el detall de fer unes quantes voltes darrere meu abans de passar-me, era tot un espectacle.

No us puc dir quin va ser el temps de la meva volta ràpida, perquè no ens cornometraven. Hauria estat bé, però així tinc excusa per no quedar en ridícul, hehe. Cap a un quart de set de la tarda es va acabar el curs, i vàrem enfilar el camí cap a casa molt cansats, pero encara més contents, després de tot un dia donant gas i inclinant la moto a cor que vols. Una experiència d'allò més recomenable (per dates i preus, feu una ullada a http://www.fastparcmotor.com/), perquè t'ho passes pipa, i perquè t'ajuda a ser millor conductor, ja que coneixent els teus límits i els de la teva moto pots reaccionar millor i més ràpidament en una situació de risc en circulació normal. Tot plegat, només té un petit inconvenient: que, un cop ho has tastat, només penses en repetir!

Prova BMW K 1300 S

2009-09-17T15:33:00.006+02:00

La meva última aparició a MotoViva.

http://www.revistamotoviva.com/bmw-k1300-s-que-grande_id31415/bmw-k1300-s_id1281816

Tot queda igual

2009-09-05T10:49:00.006+02:00

Tres mesos de rumors, d'especulacions, d'hipòtesis... El mercat del MotoGP 2010 s'obria més aviat que mai, quan al mes de juny, a Assen (tot just la setena cita d'un campionat de disset) Fausto Gresini anunciava el fitxatge del vigent campió de 250cc, Marco Simoncelli, per la temporada vinent. D'aquesta manera, donava el tret de sortida a un ball de fitxatges que havia de tenir Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa com a grans protagonistes (ni Valentino Rossi ni Casey Stoner acabaven contracte al final d'aquesta temporada). I tots dos han estat a prop de canviar d'aires...

Jorge Lorenzo ha rebut propostes serioses, i importants, d'Honda i de Ducati. A Yamaha li oferien menys diners dels que ell volia, i continuar amb la marca dels diapasons encreuats volia dir seguir a l'ombra de Valentino Rossi, que, per mèrits adquirits (jo crec que indiscutibles) és i continuarà sent el pilot número 1 de la marca. Més diners i estatus de número 1? El canvi semblaria lògic, no? El que passa és que la Yamaha M1 és, ara per ara, la millor moto de la graella de MotoGP, i amb ella Lorenzo és molt a prop de batre Rossi. Aneu a saber si estaria tant a prop d'Il Dottore amb l'Honda o la Ducati... I al final el mallorquí va fer aquesta mateixa reflexió: per enfrontar-se a Rossi (que posa a punt la moto com ningú, i que sempre té el millor material), millor fer-ho amb les mateixes armes. Lorenzo es queda a Yamaha.

Pel que fa a Dani Pedrosa, des de bon principi semblava clar que continuaria amb Honda. Amb Rossi a Yamaha, i Stoner a Ducati, es feia complicat imagunar una opció millor pel pilot vallesà que continuar liderant l'equip oficial de la marca de motos més gran del món, tot i que des del canvi de la categoria reina a 800cc no ha estat el més potent de MotoGP. Però que Honda s'interessés per Lorenzo, i que ambdues parts reconeguessin converses públicament, no va agradar gens (lògic) a Pedrosa ni al seu mànager, Alberto Puig. I, mentre d'una banda continuaven collant Honda (els encanta collar, a Pedrosa i Puig) exigint una moto competitiva, per l'altra vessant van començar a parlar amb altres marques. Deixeu-me obrir un parèntesi... És curiós, això d'exigir una moto competitiva: algú es pensa que els enginyers d'Honda fan una moto ingovernable expressament, que no volen guanyar? Algú es pot imaginar que si sabessin com fer la millor moto no l'haurien feta? Ve a ser com si un futbolista fitxa per un equip exigint ser titular, i arribar a la final de la Champioms. Home, dependrà del rendiment, i de com vagi tot plegat, no? Si per guanyar n'hi hagués prou amb la intenció, jo també seria campió del món! El cas és que (ja reprenc el fil), mentre Honda i Lorenzo miraven d'acostar postures, Pedrosa ha fet exactament el mateix amb Yamaha. Tant és així, que hi ha hagut moments en que el canvi de cromos ha estat molt més que una utopia.

Però a Brno, Honda prenia la iniciativa i anunciava un principi d'acord per renovar Pedrosa (i Dovizioso), tot i que l'acord no estava tancat ni els contractes firmats. I el president d'HRC, Tetsuo Suzuki, assegurava que no hi havia cap possiblitat de que Lorenzo corri amb Honda el 2010. Al mallorquí se li tancava la porta de l'ala daurada, però se n'hi obria una altra: Ducati. Quan el mallorquí la va desestimar, els italians van traslladar a Pedrosa la impressionant oferta que li havien fet a Lorenzo, i el Dani va decidir tocar una mica més els c.... (els nassos, vull dir) a Honda dient públicament a Indianàpolis que negociava amb Ducati. Fixeu-vos en quina posició quedava el president d'HRC, Suzuki san, que a Brno havia anunciat que renovava els seus pilots! Al final, aquest dijous a Misano Pedrosa decideix tancar el farol i diu que ja ho té pràcticament tancat amb Honda, i que l'anunci de la renovació és imminent. No sé perquè, avui dissabte encara no hi ha hagut comunicat oficial, potser ara són els japonesos els que es volen fer pregar, però és evident que serà així; el mercat està tancat. Fins i tot Ducati ja anunciat que renova Hayden per 2010. La partida de poker s'ha acabat, i resulta que tots anaven de farol: tot queda igual.

bso.sopa de cabra http://www.youtube.com/watch?v=2uDvDIiLu0w

Ja coneixeu la meva afició per posar banda sonora a tot el que passa... en fi, mercat 2010 finiquitat, pel que fa als equips oficials. La cosa queda així:

Fiat Yamaha: Rossi i Lorenzo

Repsol Honda (pendent de confirmació oficial): Pedrosa i Dovizioso

Ducati: Stoner i Hayden.

Suzuki (l'únic que no es queda com estava): Capirossi i Bautista

Ara, l'any que ve serà de traca: Rossi, Stoner, Lorenzo i Pedrosa acaben contracte al final de 2010. I alguna cosa em diu que, d'aquí a un any, el ball de les cadires serà frenètic.

¡¡¡¡¡IndianàPOLis!!!!!!

2009-08-30T20:57:00.007+02:00

Victòria!!! Ja tocava. Fa quatre anys que el Pol Espargaró corre el mundial de 125cc, tres fent la temporada completa. La cursa d'avui a Indianàpolis era la seva 49ena al campionat del món. Tots érem conscients de que es tracta d'un pilot guanyador, un nano amb talent i cap no només per guanyar curses, sinó també per lluitar per ser campió del món. Dues poles, cinc podis, moltes curses entre els millors... però la victòria no arribava. I avui, que és festa major ha Granollers, ha estat el gran dia! Indianàpolis n'hi devia una, perquè l'any passat se li va escapar la victòria perquè van aturar la cursa per culpa de la pluja. Al moment en què va aparèxier la bandera vermella ell anava primer, però la victòria va ser per Nico Terol, que va passar primer per la línia d'arribada a l'última volta anterior a la suspensió. El mundial 2009 també li devia un triomf, el que se li va escapar a Donington Park, altre cop perquè es va posar a ploure quan ell anava primer. El llegendari Indianàpolis Motor Speedway ha fet justícia.

S'ho mereixia, el Pol, i també tot l'equip Bainet Derbi, des del partocinador, el gran Karlos Arguiñano, fins al Xavi, el mecànic de confiança del Pol, que també és un crac, passant per tots i cadascun dels membres de l'escuderia (felicitació especial pels meus amics Ginés, Paco i Pere!). No ha estat un hivern gens fàcil, i, en temps de crisi, quan ningú inverteix un ral enlloc, ells han creat un equip. Un equip guanyador! Que el Pol pot arribar molt lluny ho pensem molts, quasi tots els que seguim d'aprop el mundial de motos. Li faltava una victòria per acabar d'explotar... i ja la té. Que en vinguin moltes més!

F1, València. Stranger in a strange land

2009-08-27T20:11:00.016+02:00

Malgrat que musicalment vaig quedar encallat als anys 90, cosa que qualsevol melòman/a consideraria una aberració, m'agrada relacionar situacions amb cançons. I és que hi ha títols que son ideals per descriure algunes vivències. "Stranger in a strange land" és el segon single de l'excel.lent àlbum Somewhere in Time, dels Iron Maiden. Estranger en terra estranya... una cancó que no vaig deixar de taral.lejar el cap de setmana passat.

http://www.youtube.com/watch?v=UswjjSgayeI&feature=related

Vaig anar a València, per cobrir per segon cop (l'any passat ja hi vaig anar) el Gran Premi d'Europa de Fòrmula 1. A la capial del Túria hi vaig ben sovint des de fa una colla d'anys, però, aneu a saber perquè, no m'hi acabo de sentir del tot còmode.... (pista a la foto). Això sí, l'última visita ha estat productiva, i he descobert algunes de les possibilitats nocturnes (sopar, copes, etc) del barri del Carme. Certament, val la pena!

També em sento una mica estrany dins del pàdoc de la Fòrmula 1. Comparat amb el del mundial de motos, tot és més estricte, més glamurós, més transcendent... i, como ho va definir un bon dia el bon amic de TV3 Francesc Latorre, "aquí és difícil parlar fins i tot amb el que fa el dinar". Doncs imagineu-vos quina gràcia si la feina d'un servidor consisteix precisament en fer entrevistes i enregistrar veus! Al final el cap de setmana em va sortir força bé, des de la vessant laboral, però no puc entendre les dificultats exagerades amb que em vaig topar per entrevistar Marc Gené i Pedro De la Rosa. Dos paios que no eren allà per res més que per fer de relacions públiques!!!! Com bé sabeu, tots dos tenen estatus de pilot provador, i no corren... així que esperava que fos relativament fàcil fer-los una entrevista. Doncs ni de conya. Al final al Marc sí que el vaig poder gravar, abordant-lo directament després que una de les noies de pemsa de Ferrari, em digués (molt amablement, això sí) que no podia ser. Pel que fa al Pedro, em refiava del fet que la seva cap de premsa personal és ex companya meva de facultat, i no calia passar pels de premsa de l'equip. Il.lús de mi... no hi va haver manera. Prenc nota per la següent ocasió, assalt directe al pilot, i caixa o faixa: o es deixa gravar, o no vol i te n'oblides, sense haver-ne d'estar pendent tot el cap de setmana total per res.

Pel que fa aspectes organitzatius, els valencians diuen que va anar d'allò més bé (divendres i dissabte no hi havia ni déu, diumenge sí que estava ple), i que han millorat en molts aspectes. No entraré a valorar el fet que la Generalitat Valenciana hagi posat 90 milions de diner públic per garantir la continuitat de l'esdeveniment, ni altres pràctiques político-econòmiques de l'estil (d'altra banda, ben habituals per aquelles contrades), perquè no acabariem mai... Només diré que el circuit fa força goig, amb els boxes instal.lats en antics magatzems, el pàddock a dins del port, etc, però que haurien de cuidar moltes més coses. Per exemple, els pàrkings: el de premsa era una autèntica trampa, en una zona d'antigues indústries en runes, i amb forats a terra (veure foto) que podien haver provocat alguna desgràcia si algun despistat hi fica una roda del cotxe o, encara pitjor, un peu. Glamour!

El Gran Premi en sí em va agradar força. si més no va ser molt més interessant que el de l'any passat. Hi va haver alguns avançaments, una miqueta d'emoció, actuació digna de Fernando Alonso, bon paper del Jaume Alguersuari, que em sa semblar un nano molt educat i amb les idees molt clares (arribarà lluny, no va desentonar gens a la seva segona cursa i amb un dels pitjors cotxes de la graella, el Toro Rosso; només li falta millorar una mica el discurs davant dels micròfons); victòria del veterà Barrichello, que em cau força simpàtic (després de tants anys a l'ombra de Schumacher es mereix alguna alegria) i... EL GRAN XOU DE LUCA BADOER!!!!!

Molt gran, aquest paio. Des d'avui mateix em declaro fan incondicional de Luca Badoer. El campió de la Fòrmula 3000 de ¡¡¡¡1992!!!! era l'home escollit per pilotar el Ferrari del lesionat Michael Schumacher, que havia de venir a substituïr el lesionat Felipe Massa. 38 anys, deu sense córrer una cursa, i assumint el paper de suplent del suplent. El personatge prometia. El dijous, a la roda de premsa prèvia, vaig descobrir un Badoer desafiant en el contingut del discurs, i flipant en la forma. Flipant, dic, perquè semblava talment que anés fumat, parlant molt poc a poc, i amb la veu molt greu. Li vaig agafar afecte, és clar!

Però el xow Badoer no havia fet més que començar: divendres va sumar 5.300 euros en multes en tres excessos de velocitat al pit - lane (no li van explicar que hi ha un botonet per limitar-la?), dissabte va quedar últim, classificant el flamant Ferrari a més d'un segon i mig no del més ràpid, no.... del penúltim, l'inexpert Alguersuari!!! I diumenge, la traca final: dues virolles, drive-trough per sortir malament del pit-stop (es va voler apartar per deixar passar Grosjean, i va passar per fora del límit marcat), i última posició. Personatges així donen una mica d'humanitat i d'alegria a la freda, elitista i narcissista Fòrmula 1. BRAVO, LUCA!!!!

Aleix Espargaró: del sofà a MotoGP!!!

2009-08-21T11:07:00.007+02:00

Qui ho havia de dir, fa quatre mesos, quan començava el mundial i el gran dels Espargaró s'havia de resignar a veure-ho des del sofà de casa. No havia trobat patrocinadors, i sense espònsors no hi ha moto. Així de simple, així de cru: sense calés no hi ha curses. Un cop dur per un pilot de només 19 anys, sobretot després d'haver fet el 2008 el seu millor any al mundial, 12è a la general de 250cc. Però, lluny d'enfonsar-se i deixar-ho córrer, l'Aleix ha treballat els darrers mesos més que mai, convertint la frustració de no poder córrer en energia per entrenar-se fort. I, d'aquesta manera, ha estat a punt i en plena forma quan li han arribat oportunitats. La primera va venir del Campionat d'Espanya, amb el projecte de Moto2 de l'equip Promoracing de Dani Devahive. L'Aleix s'hi va implicar de valent, desenvolupant la moto i aconseguint bons resultats al CEV, situant el prototip entre les millors Superstock, i adquirint una bona experiència amb una màquina de quatre temps.

Després va venir el retorn al mundial de 250cc, amb l'Aprilia LE de l'equip Balatonring, en què el pilot de Granollers va impressionar tothom amb una quarta posició a Assen, i una setena a Sachsenring. Només la voluntat dels patrocinacinadors hongaresos, que volien un pilot del seu país (l'inexpert Németh) va impedir que l'Aleix completés el que quedava de temporada, però Aspar (director de l'equip) ja va dir que compta amb ell pel futur... i fins i tot va intentar posar-lo al manillar de la Ducati de MotoGP que l'equip Francisco Hernando i Sete Gibernau havien deixat lliure. La cosa no va tirar endavant, però és un símptoma evident que en pocs mesos l'Aleix havia passat d'estar fora del campionat del món a tenir-hi molt bon cartell.

Tant bo, que la setmana que ve debutarà a Indianapolis com a pilot de MotoGP (el màxim!!!!), amb la Ducati de l'equip Pramac que ha deixat lliure Mika Kallio, qui està substituïnt Stoner a l'equip oficial. A Brno, aquesta moto la va pilotar l'italià Michel Fabrizio, (no va acabar la cursa), però és que Fabrizio és el tercer a la general del mundial de Superbikes, té opcions de lluitar pel títol, o, si més no, ha d'intentar ajudar el seu company a l'equip oficial Ducati, Norick Haga, a defensar el seu lideratge davant l'amenaça del nord americà de Yamaha Ben Spies. I la cursa de MotoGP a Misano coincideix amb la de Superbikes a Nurburbgirng, així que, lògicament, Fabrizio no continuarà pilotant la Ducati de l'equip Pramac. Al test post cursa de Brno, la va provar Mattia Pasini, però està fent el mundial de 250cc amb Aprilia (rival de Ducati), i canviar de marca a meitat de temporada era força delicat. Així que, aprofitant que l'Aleix està lliure de compromissos al mundial, i veient el potencial que va demostrar a Assen i Sachsenring amb l'Aprilia dels hongaresos, l'equip satèl.lit de Ducati ha decidit donar-li l'alternativa al català.

La situació és immillorable pel gran dels germans Espargaró, perquè tindrà l'oportunitat de treure el nas a l'aparador més gran i important del motociclisme mundial, i ho farà sense cap pressió: ningú espera, ni li pot exigir, que faci grans resultats. Sortirà al primer entrenament lliure d'Indianapolis sense haver fet ni un quilòmetre amb una MotoGP, i a sobre ho farà damunt de la Ducati, una moto crítica, que de moment només Stoner ha estat capaç de fer anar realment de pressa. El repte és certament difícil, i el més normal seria que quedés l'últim. Només que s'acosti als temps de Talmacsi i Canepa, ocupants habituals de les últimes posicions de MotoGP, ja haurà complert. I, en cas de fer-ho millor (i estic convençut que ho pot fer) podria donar la campanada, i obrir-se molt bones perspectives de futur. En tot cas, la consigna ha de ser la de Johan Cruyff a Wembley '92: surt i gaudeix. Molta sort, Aleix!

Bautista superstar!!!

2009-08-16T18:15:00.006+02:00

Álvaro Bautista no ha tingut un Gran Premi de la República Txeca especialment lluït: divendres va ser quart als entrenaments lliures de 250cc, dissabte es va classificar 8è a l'oficial després de patir una caiguda, i avui diumenge no ha pogut lliutar per la victòria a la cursa del quart de litre. Menys del que espera un campió que aspira a tornar a ser-ho. Però, malgrat tot, el tercer lloc no està gens malament, després d'haver estat a punt de caure quan mirava d'atrapar Simoncelli i Pasini: a sis voltes pel final ha estat a punt de sortir disparat 'per orelles' quan la roda del darrera de l'Aprilia li ha fet una fuetada a la primera xicana de Brno. Setze punts al sarró, i n'hi ha retallat tres al líder Aoyama, ara la diferència és de 12. No n'hi ha per tirar coets, però tampoc és un desastre.

Però és que, un cop acabada la cursa, Bautista n'ha fet una que, si això fos la lliga fantàstica del vicisitudysordidez (un bloc que val molt la pena, amb molta conya sobre la Fòrmula 1, feu-hi un cop d'ull http://vicisitudysordidez.blogspot.com/), hauria estat nomenat, sens dubte, 'star of the race'. I és que en Bautista estava celebrant el podi aixecant roda, i oferint una mica de xou als espectadors, quan, incomprensiblement, ha perdut el control de la moto, i ha anat per terra mentre l'Aprilia feia tombarelles sobre l'asfalt i es desintegrava gairebé per complet! Deu n'hi do, quin paperot...

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090816/caballito-fallido-de-bautista/567631.shtml

En 'Bati' ha arribat al pit-lane de paquet a la moto d'en Cluzel, i, és clar, no ha pogut posar la seva al parc tancat, com és normatiu, on s'exposen les tres màquines que s'han classificat en posicions de podi. Com a anècdota té gràcia, però segur que al patró de l'equip, Jorge Martínez Aspar, no n'hi ha fet gens ni mica. Perquè aquestes motos valen mooooooooolts calés, i la de Bautista ha quedat destrossada. Ara m'agradaria explicar-vos què s'ha trencat, però no ho faré... perquè seria massa llarg! serà més senzill dir que només han quedat sencers el xassís i el motor. Tota la resta (basculant, llantes, carenats, etc), per llençar. Estem parlant d'una destrossa de MÉS DE 60.000€!!!!! No es pot permitiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiir!!!!!!!!!!!!!!! Ell, conscient que ha quedat ben retratat, s'ho ha pres amb humor.

Anècdota al marge, Bautista està d'enhorabona, perquè l'any que ve correrà a MotoGP, amb una de les dues Suziki oficials, fent parella amb el veterà Loris Capirossi. Tenia també una oferta d'Aspar per pilotar la Ducati que el mànager valencià tindrà l'any que ve a MotoGP, però ell ha preferit canviar d'aires i ser pilot oficial de fàbrica. Que tingui molta sort l'any que ve a MotoGP, i abans, a apretar de valent el que resta de temporada a 250cc, a veure si aconsegueix guanyar el títol.

Rossi afina la novena

2009-08-16T16:57:00.011+02:00

El novè títol mundial de Valentino Rossi (serà el setè a la categoria reina, un de 500cc i 6 de MotoGP), ja és només qüestió de temps. Rossi ha aconseguit a Brno la cinquena victòria de la temporada, Lorenzo ha caigut intentant plantar-li cara, i, faltant sis curses perquè s'acabi el campionat Il Dottore ja té 50 punts d'avantatge sobre el mallorquí. I 62 sobre Stoner (que tampoc correrà a Indianápolis ni a Misano), i 77 sobre Pedrosa, que avui ha estat segon. Això ja està dat i beneït, i només queda veure on es proclamarà campió matemàticament. Complimenti, Vale: ets el millor, i punt. Lorenzo ha estat a un gran nivell, però encara està una mica verd per derrotar el rei. Ja tindrà temps, només té 22 anys. I de Pedrosa i Soner a penes n'hem tingut notícies amb comptagotes, aquesta temporada. Ja poden anar forjant la novena corona d'en Vale, perquè no trigarà a posar-se-la.

Al marge de la lluita pel títol, el gran premi de la República Txeca de MotoGP ens deixa un podi amb dos catalans, cosa que feia molt temps que no passava, des del Gran Premi de Qatar de 2004, amb victòria de Gibernau i Xaus tercer. A Dani Pedrosa, el segon lloc no el satisfà: ell s'esperava poder lluitar per guanyar, i a mitja cursa ja no tenia opcions. Aquesta Honda encara ha de millorar força per plantar cara regularment a les Yamaha. Ha rodat sol tota la cursa, sense cap més alicient que mantenir la concentració per no cometre cap errada. El resultat (al cap i a la fi, segon!) és bo, però la cursa... ni fu ni fa.

Pel Toni Elias, en canvi, el tercer lloc és un regal. Més ben dit, un auto regal... malgrat que Jorge Lorenzo hi ha col.laborat decisivament amb la seva caiguda. En Toni encarava el 2009 amb l'estatus de tercer pilot oficial d'Honda (estant en un equip satèl.lit, seria més encertat definir-lo com a semi-oficial), però, a la primera meitat de la temporada, ha estat qui més ha patit la manca de rumb de la fàbrica. La moto de 2009 no funcionava (anava fins i tot pitjor que la versió 2008), i, és clar, la marca es va centrar en trobar el rumb correcte per salvar la cara als dos pilots de l'equip oficial HRC, Dani Pedrosa i Andrea Dovizioso. Tant és així que al Toni més d'una vegada li va tocar provar en Gran Premi peces noves, mentre els de Repsol sortien amb un material menys nou, però més fiable. Després d'un inici de temporada desastrós, en Toni va aconseguir que li deixeissin fer servir el xassís de 2008, i no el maregessin més. A partir d'aquell moment, progressió evident, i resultats cada cop més dignes fins al podi de Brno. Havia de ser el seu any, i ha patit més que mai. I, ara que arriben els resultats, les opcions que queden disponibles per l'any que ve són escasses, i poc atractives. Ell està força desanimat, perquè ara per ara no té moto per 2009, i aquest any el mercat està difícil. La seva única força és fer més resultats com aquest podi.

Provant motos

2009-08-16T10:29:00.014+02:00

Algunes de les proves que he fet per Motoviva:

Yamaha XJ6 Diversion. http://www.revistamotoviva.com/yamaha-xj6-diversion-total_id31272/yamaha-xj6_id1268549

Honda VTR 250. http://www.revistamotoviva.com/honda-vtr-250-el-retorno_id31168/honda-vtr-250_id1259190

Kawasaki Ninja 250R. http://www.revistamotoviva.com/kawasaki-ninja-250r-ninja-de-bolsillo_id30291/kawasaki-ninja-250r_id1156097

Ducati Monster 696. http://www.revistamotoviva.com/ducati-monster-696-che-passione_id27831/ducati-monster-696_id478218

Triumph Street Triple. http://www.revistamotoviva.com/triumph-street-triple-675-adrenalina_id23544/triumph-street-triple-675_id503016

Hyosung Comet GT 650ri. http://www.revistamotoviva.com/hyosung-comet-gt-650-ri-deportiva-%e2%80%98low-cost%e2%80%99_id15604/hyosung-comet-gt-650-ri-_id512338

Parcmotor Castellolí

2009-08-16T10:07:00.004+02:00

Aquest és el reportatge que vaig publicar a Motoviva sobre el Parcmotor, el centre d'alt rendiment d'esports de motor que la Federació Catalana de Motociclisme ha construït a Castellolí. Una instal.lació impressionant.

http://www.revistamotoviva.com/parc-motor-castelloli-fabrica-de-campeones_id31275/parcmotor-castelloli_id1269305

Brno, o l'imperi d'Abraham

2009-08-15T12:52:00.011+02:00

Karel Abraham té 19 anys, corre el mundial de des de 2005, porta el número 17, i el seu nom de guerra a les curses és 'Kabaja'. Enguany, en la seva cinquena temporada, ocupa (després de 10 curses) la quinzena posició a la classificació general de 250cc amb 33 punts, a 126 del líder Hiroshi Aoyama. Els números no enganyen: en 'Kabaja' no és precisament un crack. Però arribes a Brno, i en Karel Abraham apareix a tot arreu, a les tanques puiblicitaries del gran premi, als tríptics de promoció, a la portada del programa... tot plegat té un motiu, Abraham és txec. Però també és txec Lukas Pesek, i el seu palmarès és molt millor que el d'en Kabaja, amb dues victòries i nou podis, mentre que les millors actuacions de l'omnipresent Abraham no superen la setena posició. Que estrany. Busco les seves fitxes, i trobo una pista de reveladora: Karel Abraham és de Brno, i Lukas Pesek, de Praga.

Però és que, més enllà de cartells, tríptics i progames, resulta que l'equip que ocupa el primer box del circuit (sempre reservat a un equip oficial de MotoGP), és el Cardion AB Racing Aprilia del jove Abraham! Potser una mica massa, no? Hi ha el seu camió, després tots els de MotoGP, i molt més enllà, al final del pàdoc, tota la resta d'equips de 250 i 125. I, per si no n'hi hagués prou, el millor aparcament VIP, just a l'entrada del pàdoc (els periodistes hem d'aparcar a uns 500 metres, i fer una bona excursió carregant els ordinadors i altres estris per anar del cotxe al pàdoc, i a l'inrevès), està reservat, ho dexa ben clar un cartellet, per un tal 'Mr. Abraham'. Un Mr Abraham que, ho descobreixo l'endemà al passar pel mateix lloc, condueix un flamant Aston Martin que faria dentetes al mateix James Bond. Collons, en 'Kabaja'!!!

Tot plegat té una explicació senzilla, i que també es diu Abraham, Karel Abraham. Però no és el pilot discret de qui us he parlat fins ara, no... és el pare de la criatura. Karel Abraham senior és l'amo de Cardion, l'empresa de material mèdic que patrocina el Gran Premi de la República Txeca, i també l'equip amb que el seu fill corre el mundial (com a únic pilot de l'escuderia). No només això, el senyor Abraham és ¡l'amo del circuit de Brno! Això sí que és córrer a casa. Tampoc li ha servit de gaire, perquè de les quatre curses mundialistes que ha disputat al traçat de son pare, en Kabaja només n'ha acabat una, i va quedar 14è. Però ell és la imatge del Gran Premi, i fins i tot té paradeta de merxandatge propi, encara que, per resultats i nombre de seguidors, el guanya de llarg el seu compartiota Pesek (això és ben ple de txecs amb samarretes vermelles amb el número 52 d'en Lukas Pesek). Karel Abraham és un dels molts casos de pilots omple-graelles que, tot i no haver demostrar un gran talent per les curses, corre un any rere l'altre el mundial gràcies als calés del seu papà. No hi ha res com tenir duros, eh?

Per cert, al marge de la història dels Abraham, de Brno en vull destacar que és un circuit fantàstic, segurament el millor traçat de tot el mundial. Ràpid, tècnic, ple de desnivells i de xicanes, i amb una pista amplíssima, que permet diverses traçades i tota mena d'avançaments. I està situat enmig de frondosos boscos, amb uns arbres altíssims. La ciutat de Brno no és gaire maca, però hi fan una cervesa excel.lent, la Starobrno. Si en teniu l'ocasió, no deixeu de prendre'n una bona gerra, és boníssima! A la salut del senyor Abraham és clar.

Pedrosa gira la truita

2009-08-14T18:15:00.013+02:00

Aquest matí ha arribat a Brno el nou president d'Honda Racing Corporation (des d'ara, HRC), el senyor Tetsuo Suzuki. Sí, té nassos que el president del departament de curses d'Honda es digui Suzuki... El cas és que l'home ha convocat una roda de premsa, tan bon punt ha arribat, i ha anunciat ple d'orgull que Honda té un acord de base amb els seus dos pilots oficials, Dani Pedrosa i Andrea Dovizioso, perquè continuïn a l'equip de fàbrica de la marca dos anys més, fins 2011. Naturalment, al senyor Suzuki li hem preguntat si és veritat que Honda havia fet una oferta a Jorge Lorenzo, i ell ha confirmat que van contactar amb el mallorquí, que hi havia desavinences econòmiques i també en altres aspectes, i que han acabat decidint que la parella Pedrosa - Dovizioso és la millor per Honda.

El curiós del cas és que més tard, després del primer entrenament lliure, Dani Pedrosa ha assegurat que encara no hi ha res tancat, ni molt menys signat... però és força clar que el futur del pilot de Castellar del Vallès continuarà vinculat a Honda (si no és així seria una sorpresa majúscula). El que encara està una mica verd és la renovació de l'acord amb el patrocinador, Repsol, però les peces van encaixant (la continuitat de Pedrosa a l'equip és cabdal en aquest sentit) i tot va encaminat a que l'equip oficial HRC es mantingui un parell d'any més tal com està ara: amb els colors de Repsol als carenats, i Dani Pedrosa i Andrea Dovizioso al manillar de les motos. Ara només falta que les màquines del l'ala daurada tornin a ser la refrerència, com anys enrere, i tornin també els títols. De fet, el senyor Suzuki ho ha dit ben clar: guanyar el títol de MotoGP és el gran objectiu d'Honda per l'any que ve.

Els fets d'avui deixen el futur de Pedrosa gairebé solucionat (falten l'acord total i la signatura del contracte), i esbaeixen els interrogants que envoltaven el pilot vallesà fa cosa d'un mes; quan es va saber que Honda havia temptejat Lorenzo, i el mallorquí, amb tots els asos a la mà (totes les marques el volien), tenia la clau del mercat. Un hipotètic fitxatge de Lorenzo per Honda hauria pogut deixar Pedrosa en una situació delicada, però el mallorquí, creient que tenia tots els trumfos d'aquesta partida, collava de valent sense cap pressa per signar el seu nou contracte. I, mentrestant, tenia bloquejat el mercat de fitxatges de MotoGP.

Tenia, perquè Honda ha decidit fer un pas endavant, i canviar la situació. I de fet, pel que fa a Lorenzo i Pedrosa, s'ha girat com un mitjó: en Dani té la renovació a tocar, i a sobre, després de l'anunci públic de Tetsuo Suzuki (poc comprensible si encara queden aspectes per negociar) la decisió, i la possibilitat de collar una mica més, a les seves mans. En canvi, a Jorge Lorenzo se li tanca la porta d'Honda, única alternativa real a la renovació amb Yamaha, i una gran arma per pressionar la seva actual marca. Lorenzo i Yamaha semblen condemnants a entrendre's, tot i que encara quedaria l'opció de Ducati, que amb Stoner fora de joc per un estrany problema físic del qual no en troben l'arrel ni la solució podria temptar el mallorquí. Però és poc probable que els italians puguin arribar a les xifres que demana Lorenzo, i la Yamaha és una moto que ofereix plenes garanties, mentre la Ducati és una màquina crítica que només Stoner sap portar a la victòria o a posicions de podi regularment. La truita s'ha girat: Pedrosa té a tocar, i a la mà, la solució del seu futur; i ara és a Lorenzo a qui envolten els interrogants.

Porca misèria!!!

2009-07-27T00:59:00.009+02:00

Pol Espargaró lidera amb autoritat la cursa de 125cc del Gran Premi de la Gran Bretanya. El pilot català de Derbi va llençat cap a la seva primera victòria al mundial, però a la tretzena volta comença a ploure... i s'atura la cursa. Nova graella de sortida, encapçalada pel Pol, per decidir la cursa amb els temps a zero, a només cinc voltes, i sota la pluja. Sense confiança amb aigua, nerviós i empipat perquè de manera injusta se li ha escapat el triomf, el Pol no és al mateix i de seguida queda despenjat del grup capdavanter. Aigua!

Però, mentre en Pol naufraga a la segona mànega, en Marc Márquez, que ja anava tercer amb pista seca quan s'ha aturat per primer cop la cursa, agafa el relleu i navega cap a la victòria amb més de mig segon d'avantatge sobre els perseguidors. Només té setze anys, i busca el seu primer triomf al mundial. Gairebé el té a la butxaca, falten menys de dues voltes, però... perd el control de la KTM i cau. Aigua altre cop. Almenys guanya Simón, que es un bon nano, i encarrila el mundial amb 50 punts d'avantatge al capdavant de la general, perquè els seus companys a l'equip Aspar Gadea i Smith, rivals immediats a la general, cauen. Ta bé... però no compensa la decepció pel que els ha passat al Pol i a en Marc, i també a en Joan Olivé, que als entrenaments tenia molt bon ritme tant en sec com en pluja i ha estat atropellat i enviat a terra a la primera volta pel kamikaze del Ianonne. Rabat també ha abandonat. Quin desastre!

La cursa de 250cc no la segueixo amb tant interès, la veritat. Amb l'Àxel Pons sempre a les posicions de cua, i sense l'Aleix Espargaró a la pista (per cert, flamant retorn a la competició de l'hongarès Németh... ha caigut a la primera volta! els patrocinadors hongaresos deuen estat contentíssims), miro la cursa sense grans favoritismes. En tot cas, em decanto per Bautista, que és segon, o per Aoyama, que aconsegueix una merescuda victòria. El gran Waldmann ha caigut, i l'exòtic i simpàtic Wilairot es retira tot dient que la moto no va bé, i provocant un cabreig monumental del seu equip. Tot plegat, ni fred ni calor.

Però queda MotoGP! Rossi té la pole, però Pedrosa i Lorenzo, segon i tercer, han estat més constants als entrenaments. Poden guanyar. Continua plovinejant, però sense descarregar fort, i es fa difícil triar els pneumàtics. Al final tothom posa slicks, menys Stoner i Hayden, que se la juguen amb els de pluja i la pifien. Comença la cursa, i a la segona volta es posa primer.... ¡¡¡¡Toni Elias!!!! Som-hi, naaaanuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!!!! (es nota que em cau molt bé?). El manresà planta cara als oficials de Yamaha (Rossi i Lorenzo) i Honda (Pedrosa i Dovizioso), amb el seu estil agressiu i espectacular. Massa bonic... a la setena volta, trepitja la línia blanca i a terra. Aigua!

Però ara és Lorenzo qui va al capdavant. Ja toca que el mallorquí guanyi al Rossi, ni que sigui per posar interès al campionat. A la volta següent, quan començava a obrir forat, també toca la línia blanca (segueix caient un txiri-miri d'allò més empipador) i cau. Aaaaaaiguaaaa!!!!!!! Queda Rossi al davant, amb Dovizioso, mentre Pedrosa es comença a despenjar. Ep, caiguda de Rossi! Almenys el mundial continua obert... però no tant, perquè Il Dottore s'aixeca com si res no hagués passat, torna a pujar a la moto (la Yamaha M1 està intacta, i ell tampoc s'ha fet mal: fins i tot quan cau, ho fa bé), i es reincorpora la cursa 11è per remuntar i acabar 5è. Per treure's el barret. La cursa la guanya Dovizioso, que celebra el seu primer triomf al MotoGP d'una manera tan grisa i aigualida com el dia que fa. Quin paio més soso.

En el moment de la caiguda d'en Rossi, almenys ens quedava Pedrosa rodant tercer. Com a mínim, celebrarem algun podi! Doncs tampoc, perquè incomprensiblement en Dani alfuixa el ritme poc després de l'equador de la cursa, quan comença a ploure una mica més, i va perdent posicions de manera alarmant. El passa gairebé tothom: De Puniet, Edwards, De Angelis, Rossi (després de caure), Toseland, Melandri i fins i tot Canepa, que acostuma a ser gairebé sempre l'últim. Pppfffff.... Més aigua, i naufragi global dels nostres pilots.

Tarda de més pluja i força feina (això sí, tinc una bona entrevista pel Tu Diràs de dilluns!), acabo marxant del circuit a les 9 del vespre tocades, i encara hi ha embús a la carretera. No voldria ser reiteratiu, però altre cop toca dir.. aigua! Arribo a Nottingham a un quart d'onze, és diumenge a la nit a Anglaterra, en una ciutat petita, per tant restaurants tancants, i l'única opció per sopar alguna cosa és... no.... segur?... va, no fotis.... buf... McDonald's. Tocat i enfonsat.

Bye bye Donington, perquè l'any que ve el Gran Premi de la Gran Bretanya es farà a Silverstone. Malgrat el seu excel.lent museu de cotxes de curses, no crec que el trobi a faltar. Bon vent i barca nova!

'Poles' per Rossi, Barberá i Smith a Donington

2009-07-25T17:43:00.008+02:00

Per una vegada, el temps ha estat benèvol a Donington Park i les sessions de qualificació del Gran Premi de la Gran Bretanya s'han disputat sota un solet prou agradable. Tota una notícia, tractant-se d'Anglaterra. Els pilots catalans han estat en general força bé, però al final s'han escapat, per molt poc, les 'poles' de MotoGP i 125cc.

A la categoria reina, Valentino Rossi ha tornat a ser el més ràpid, tot i que durant el dia el seu rendiment ha estat més aviat irregular, i ha aconseguit la seva quarta 'pole' de la temporada, segona consecutiva. Dani Pedrosa, que al matí ha estat el millor als lliures, ha quedat segon a 95 milèsimes; i Jorge Lorenzo, que havia dominat la 'quali' fins els últims 10 minuts (diu que no se sentia a gust amb el pneumàtic tou) tancarà la primera fila. En tot cas, amb Rossi sempre s'hi ha de comptar, i encara més si ha fet la 'pole', però Pedrosa i Lorenzo són els que tenen millor ritme a tandes llargues. A la segona fila de la graella hi seran Stoner (que avui ha caigut dues vegades) 4art, Dovizioso 5è i Edwards 6è; i en Toni Elias ha estat 8è, i sortirà des de la tercera. Per cert, resultats al marge, Jorge Martínez Aspar ha confirmat avui oficialment que tindrà un equip l'any que ve a MotoGP, amb un pilot i motos Ducati. L'acord és per dos anys, amb intenció d'ampliar l'escuderia a dos pilots el 2011, i convertir-se en l'equip satèl.lit de la marca italiana. Falta confirmar qui serà el pilot, la primera opció és Álvaro Bautista, i si falla el de Talavera Aspar compta amb Toni Elias.

La 'pole' de 250cc se l'ha adjudicada Héctor Barberá per davant de Simoncelli, Aoyama i Debón, que completen la primera fila. Bautista, que ahir es va fer mal en un braç en una forta caiguda, només ha pogut ser 6è a 862 milèsimes del millor temps de Barberá, i sortirà des de la segona fila, igual que el tailandès de Sant Fruitós Ratthapark Wilairot, que s'ha classificat 8è. Àxel Pons ha estat 19è (5ena fila), a tres segons i mig de la 'pole', just per davant del iaiu Ralf Waldmann, que amb ¡43 anys! ha vuingut a substituïr el lesionat Leonov, i sortirà des de la 20ena posició. El senyor Waldmann no corria un Gran Premi des de 2002, i el seu aspecte és... deixem-ho en curiós:

I a la categoria petita, Bradley Smith ha fet feliços els espectadors anglesos adjudicant-se la 'pole', per davant d'un Marc Márquez molt consistent que, rodant sol (sense agafar roda) s'ha quedat a només 0.131s de l'anglès i, el que és més important, ha demostrat tenir molt bon ritme de cara a la cursa. El cerverí de KTM és clar candidat al podi, igual que els dos catalans de Derbi Joan Olivé (5è a la graella) i Pol Espargaró (7è), que sortiran des de la segona fila però que també van molt bé de ritme. El Tito Rabat ha estat 9è, completant una notable actuació dels pilots de casa, i encapçalarà la tercera fila. Pinta que, una vegada més, la cursa de 125cc serà una gran batalla per la victòria i les posicions de podi entre un nombrós grup de pilots.

En tot cas, tot plegat pot quedar condicionat, naturalment, pel temps. Donington Park és un dels circuits amb pitjor adherència de tot el campionat, i, naturalment, la cosa es complicarà encara més si plou, cosa força habitual a Anglaterra. A més, per demà les previsions auguren forts aiguats. Ai, ai, ai...

Atenció als horaris de les curses, perquè aquest diumenge anem molt tard: 125cc a 2/4 de 2, 250cc a 3/4 de 3, i MotoGP a 2/4 de 5.

La reina del mercat

2009-07-24T13:46:00.008+02:00

A l'estiu és temps de mercat. Però no parlo de futbol, ara, em refereixo al mercat del Mundial de motos. Fins fa pocs anys, els moviments de fitxatges començaven a mitjans d'agost, després de l'aturada estival, i Brno (el Gran Premi de la República Txeca és sempre el que obre la segona meitat de la temporada el segon o tercer cap de setmana d'agost) marcava l'obertura del mercat motociclista, però ja fa algunes temporades que el sidral comença abans, i enguany, tot i la crisi, s'ha obert la veda més aviat que mai.

Al Gran Premi d'Holanda (25, 26 i 27 de juny), Fausto Gresini ja va anunciar el fitxatge de Marco Simoncelli per l'any que ve, i la renovació amb el patrocinador (San Carlo, una marca de patates fregides i altres 'snacks'). Tot i que aquest estiu la gran 'vedette' d'aquest circ no es mourà (Valentino Rossi té contracte en vigor amb Yamaha fins el final de 2010), el mercat de fitxatges a la categoria reina estarà d'allò més animat les properes setmanes: Lorenzo i Pedrosa acaben contracte, l'equip Hayate desapareix i Melandri s'ha de buscar moto (molt problement serà l'altra Honda Gresini), Elias i De Angelis s'han de buscar la vida; Bautista, Barberá, Luthi, i potser fins i tot Wilairot volen saltar de 250cc a MotoGP, Ben Spies podria venir de les Superbikes, Aspar ha de tancar aquest cap de setmana el seu nou equip a la categoria gran amb motos Ducati (vol Bautista, o Elias o Barberà com a pilot), Hayden, Edwards, Toseland i Vermuelen no tenen clar el seu futur.... Els únics que sembla clar que no es mouran son Stoner (continua segur amb Ducati), Kallio (a qui Ducati vol mantenir a l'equip satèlit), i Capirossi, que està a prop de renovar amb Suzuki. I Rossi, és clar. Tota la resta, està ara mateix a l'aire...

I naturalment, el que desperta més interès és el futur de Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo. Que, a més, poden estar condicionats... Anem a pams: Pedrosa no ha començat a negociar encara la seva renovació amb Honda, i, ara per ara, tampoc té cap oferta. No cal patir, perquè a un pilot de la seva categoria no li mancaran propostes si no es queda a Honda, però de moment no té res. Per lògica, hauria de continuar a HRC (és el millor pilot de la marca, i, amb Rossi a Yamaha, ser primer pilot d'Honda és la millor opció que té Pedrosa), però la fàbrica de l'ala daurada ha fet una oferta a ... ¡Jorge Lorenzo! El mallorquí comença a estar tip de viure a l'ombra de Rossi a Yamaha, i a més considera que la seva marca no li ofereix prou diners per renovar (s'especula que 3,5 milions per temporada). I, és clar, a Honda Lorenzo podria passar a ser el primer pilot de la marca, en detriment del seu arxi-rival Dani Pedrosa. Tot plegat prou llaminer pel mallorquí, no?

El que passa és que, ara per ara, la Yamaha M1 és la millor moto de la graella de MotoGP. I això compta molt, és clar. Si el mallorquí es queda finalment on és, automàticament Pedrosa renovarà amb Honda, i tot quedarà igual, almenys pel que fa aquests dos pilots. Però si Lorenzo fitxa per Honda... Pedrosa i Lorenzo junts al mateix box? No sembla una opció viable. Una altra possibilitat és que es creï un altre equip, amb material oficial Honda, però en un altre box, com va fer Valentino Rossi quan va pujar a 500cc l'any 2000 (l'italià corria amb l'equip Nastro Azurro, i tenia una NSR oficial, mentre l'equip de fàbrica Repsol Honda el fromaven Crivillé, Okada i Gibernau). Això sembla més factible, però és obvi que a Pedrosa no li faria cap gràcia que Lorenzo arribés a la seva marca, i a més.... quina moto pintaria Repsol? La petrolera, que per cert encara no ha renovat amb HRC, no es pot permetre el luxe de ser el patrocinador oficial d'Honda... i que un pilot espanyol guanyi amb una Honda pintada amb uns altres colors!

Ja veurem què passa, però ara mateix la clau del mercat la té Lorenzo. És la sensació del moment, i la reina del mercat, sempre tenint en compte que Rossi no es mou: com va dir la setmana passada el mateix Jorge, les quatre fàbriques de MotoGP (Yamaha, Honda, Ducati i Suzuki) estan interessades en ell de cara a l'any que ve, i del que decideixi fer el mallorquí en derivaran gran part de la resta de moviments. Amb qui signarà Jorge Lorenzo?

Visca el triplet!!!

2009-07-24T12:49:00.011+02:00

Encara no fa ni dos mesos que el Barça de Pep Guardiola tancava, en un capvespre màgic a l'Estadi Olímpic de Roma, una temporada històrica, fantàstica, irrepetible. Copa del Rei, Lliga, Lliga de Campions, 2 a 6 al Bernabéu (que val gairebé tant com un títol), i tot practicant un futbol de fantasia, atractiu, divertit, elegant; el millor que un servidor ha vist mai, almenys, de manera constant i continuada com ho ha fet el Barça 2008/2009. Per motius d'edat (en tinc 32) no he viscut ni un terç de la història del club, però estic convençut que la 2008/2009 ha estat la millor temporada en els 109 anys d'existència del Futbol Club Barcelona.

En canvi, detecto a l'entorn culé (amics, premsa, etc) un estat de nerviosisme i crispació impropis del moment que viu el nostre club: que si el president Laporta la vessa cada cop que parla, que si no fitxem res, que si aiaiai amb els fitxatges del Madrit, que si regalem l'Eto'o... És veritat que els culés som patidors de mena, però n'hi ha molts que arriben a un nivell patolòogic d'hipocondriosi. Tot just aquest vespre comença a rodar altre cop la pilota (Tottenham - Barça a Wembley), falta moooooooooolt perquè torni a començar la competició oficial, i ja sembla que això del triplet estigui oblidat.

Doncs no. Oblidat? Ni de conya! Jo el continuo assaborint, i ho continuaré fent fins que comencin les competicions oficials. Coi, que hem viscut la temporada més gloriosa de la història del club! I no s'hi val començar a cremar-ho tot si enguany no repetim el triplet, perquè això és pràcticament impossible. Per tant, moltes gràcies a tots (Laporta, Guardiola, jugadors) per una temporada màgica, i a continuar gaudint-la, que encara no ha començat la següent. I encara som, i ho serem fins al maig de 2010, campions de tot!

Ah, els fitxatges del Madrit? Bons jugadors, sí. Faran gols, guanyaran partits, sí. Però una cosa és posar damunt de la gespa un grapat de bons futbolistes, i una altra és conjuntar un equip competitiu. Ningú recorda com va acabar l'anterior projecte galàctic de Florentino Pérez? Ja m'està bé, ja, aquesta amnèsia general que afecta el madridisme. No em fan por. No perquè no siguin bons, sino perquè el Barça continua tenint un equipàs. Compareu l'onze inicial del Madrid (amb Cristiano, Kaká, Benzemà, Raúl, Albiol, Casillas, etc) amb el del Barça (amb Messi, Xavi, Iniesta, Henry, Valdés, Puyol, etc)... no hi ha color. O, més ben dit, sí que n'hi ha. Color blaugrana!

L'Aleix no corre a Donington

2009-07-22T13:35:00.006+02:00

Balázs Németh, pilot hongarès de 21 anys, ja està recuperat de la lesió que es va fer fa un mes a la mà esquerra entrenant-se al circuit Ricardo Tormo de València, i reapareixerà aquest cap de setmana a Donington Park amb l'Aprilia LE 250 de l'equip Balatonring. Això vol dir que l'aventura de l'Aleix Espargaró al mundial de 250cc 2009 ja s'ha acabat, perquè l'Aleix va ser el substitut de Németh a Assen i a Sachsenrig. El patró de l'equip, Jorge Martínez Aspar, volia que l'Aleix continués corrent, perquè el pilot de Granollers ha fet uns resultats excelents, 4art a Assen i 7è a Sachsenring. Però el principal patrocinador és hongarès (el circuit de Balatonring), i vol que corri un pilot del seu país.

Comprensible, no? El que passa és que a Németh li ve molt gran, això del Mundial, i, mentre el gan dels Espargaró ha sumat 22 punts en les dues curses que ha disputat, l'hongarès no n'ha sumat ni un en les dues en què ha pres part (22è a Mugello, 18è a Catalunya). És a dir, que un equip amb un potencial, pel que fa a moto i a equip tècnic, per estar entre els 8 primers; s'haurà de conformar amb intentar sumar algun punt a causa de l'inexperiència del pilot. Em sembla lògic que, després de l'espantada de Talmacsi (que era el pilot titular de l'equip, però va partir peres amb Aspar per qüestions de calés), els hongaresos vulguin continuar recolzant un pilot del seu país, però crec que a Németh no li estan fent precisament cap favor: ja ho he dit, el campionat de 250cc li va molt gran, i l'experiència d'aquesta temporada no li servirà de res l'any que ve, perquè el quart de litre desapareixerà per donar pas a Moto2, màquines de quatre temps que poc tenen a veure amb les dos mig de gran premi. ¿No seria millor que corrés, per exemple, el CEV de Superesport, amb un nivell competitiu més adequat a les seves possibilitats actuals, i amb una 600cc de quatre temps molt més semblant a la Moto2 que pilotarà l'any que ve? I posar la 250cc del mundial, que val molts calés, en mans d'algú que pugui aconseguir bons resultats, i fer lluïr els espònsors per televisió (cosa que només passa si la moto és al grup capdavanter). ¿Celebrarien més a Hongria un punt d'en Balàsz Németh (si arribés a fer 15è en alguna cursa) que un podi de l'equip Balatonring, encara que la moto la piloti l'Aleix Espargaró? Que s'ho facin mirar...

En tot cas, la bona feina que l'Aleix ha fet a Assen i a Sachsenring ja ha donat fruit, i és que Jorge Martínez Aspar, patró de l'equip privat més potent del mundial (i que l'any que ve serà present a les tres categories, perquè també gestionarà una Ducati de MotoGP), compta amb ell de cara el futur. Ho ha explicat a RAC1:

so.aspar

MotoGP. Che spettacolo!

2009-07-19T17:18:00.005+02:00

No ha estat tan emocionant com la cursa de Catalunya, però quasi. Valentino Rossi s'ha tornat a imposar en un duel frec a frec amb Jorge Lorenzo fins l'últim revolt, encara que avui a Sachsenring no hi ha hagut avançaments a l'última volta, malgrat que el mallorquí ho ha intentat. Una vegada més, Rossi ha estat magistral i ha demostrat que no només és el més ràpid, sino també el que frena millor i el més dur defensant la posició. És evident que és el pilot més complet, el millor, i és que per alguna cosa ha guanyat 8 títols mundials de motociclisme. 'Il Dottore' ha explicat així la cursa:

so.rossi (en anglès)

Jorge Lorenzo ha tornat a estar sensacional, quasi tant bé com el seu company de Yamaha, però comença a estar tip de perdre els duels amb en Valentino. De totes maneres, el mallorquí és a 14 punts de l'italià, tot just som a meitat de temporada, i la lluita pel títol encara està ben oberta.

El tercer graó del podi ha estat per Dani Pedrosa, que ha tornat a fer una sortida estratosfèrica (des de la 8ena posició, a la tercera fila de la graella, s'ha posat segon a la primera frenada), i ha rodat tota la cursa molt a prop dels dos primers. Sembla que el nou motor d'Honda funciona prou bé, i que, si les lesions el respecten, Pedrosa pot donar molta guerra en el que queda de temporada. Per cert, que en Dani ha explicat avui que mentre pilota a gairebé 300 km/h va mirant la transmissió de la cursa a les pantalles gegants... i avui ha vist en un pla detall que hi havia un pneumàtic de davant molt degradat en una llanta taronja (és a dir, en una roda d'una de les Honda oficials pintades amb els colors de Repsol). I llavors ha mirat cap avall per comprovar si el pneumàtic fet malbé era el seu o el del Dovizioso! Increïble, no? Per cert, era el pneumàtic d'en Dovi, que s'ha hagut de retirar poques voltes després.

Darrere d'en Pedrosa s'hi ha classificat, quart, Casey Stoner, que ha tingut problemes amb el pneumàtic del darrere al tram final de la cursa. Fins que se li ha mort el pneumàtic, Stoner anava tercer, i ben bé fins l'últim terç de la cursa han estat rodant gairebé junts els quatre asos de la graella de MotoGP: Rossi, Lorenzo, Stoner i Pedrosa. Ha estat una gran cursa, mostra de l'alt nivell i la igualtat que hi ha aquest any al campionat de la categoira reina. Així ho valora Valentino Rossi:

so.rossi2(en anglès)

I vull destacar també la gran remuntada d'en Toni Elias, que sortia l'últim (el seu entrenament oficial d'ahir sota la pluja va ser un desastre) i ha acabat sisè després d'avançar ni més ni menys que... ¡11 pilots! El manresà, sempre espectacular i lluitador, és el pilot imprevisible; ràpid i implacable en el cos a cos quan està inspirat, però sovint discret quan hi ha alguna cosa que no funciona com ell voldria a la moto. En tot cas, des del Gran Premi d'Holanda en Toni ha millorat força quan es roda en pista seca, i 6è ja és més o menys el resultat que li pertoca, tenint en compte que Stoner, amb la Ducati oficial, Rossi i Lorenzo amb les Yamaha oficials i Pedrosa i Doviziodo amb les Honda oficials tenen millors motos i estan a un altre nivell.

250cc. Victòria de Simoncelli

2009-07-19T16:40:00.004+02:00

El pilot de la cabellera impossible ha guanyat una cursa de 250cc retallada per culpa de la pluja que interropmut la primera volta. Com que tothom duia neumàtics slicks, i la cursa havia estat declarada en sec, l''han aturada i s'ha tornat a donar la sortida mitja hora més tard, havent reduït de 29 voltes a 19 (ja sabeu que en aquest circ els compromissos televisius manen, i res pot alterar l'hora marcada per la cursa de MotoGP). Al moment de la segona sortida la pista ja estava pràcticament seca, i ja no ha plogut més, de manera que els que han optat per sortir amb pneumàtics mixtos, entre ells l'Aleix Espargaró.

Al principi Álex Debón ha afagat un lleuger avantatge, però aviat l'ha atrapat Simoncelli i el castellonenc ha decidit no disputar-li la victòria per no arriscar-se a pedre el primer podi de la temporada. Per darrere, hi ha hagut una lluita maca entre Bautista, Aoyama, Barberá i Faubel per la tercera posicó, que s'ha embutxacat Bautista marcant la volta ràpida a l'últim gir. Això li ha permès al pilot Aspar retallar tres puntets al líder Aoyama, que ha estat quart darrera seu. Ara la diferència a la general és de deu punts a favor del japonès d'Honda.

L'Aleix Espagraró ha acabat setè, i malgrat que no és un mal resultat no està gens content perquè avui es veia lluitant pel podi:

so.aleix

En principi la d'avui a Sachsenring ha estat l'última cursa del gran dels Espargaró amb l'equip Balatonring a mundial de dos i mig, però Jorge Martínez Aspar no descarta que pugui córrer també a Donington. Esperem notícies.

I l'Àxel Pons ha acabat 16è, un altre cop al llindar dels punts, en un altre gran premi complicat que li ha de servir per acumular experiència. Qui no ha pogut fer ni un quilòmetre ha estat Ratthapark Wilaitot, el tailandès de l'equip Thai Honda PTT Stop & Go que viu a Sant Fruitós del Bages: ha caigut al primer revolt de la primera sortida (tot just segons abans que suspenguessin la cursa per pluja), s'ha fet mal en un peu i a l'esquena, i ja no ha tornat a sortir després. Espero que li vagi millor a Donington diumenge vinent!

125cc. L'alegria de Simón (avui sí)

2009-07-19T12:45:00.008+02:00

Julián Simón ha convertit la cursa del Gran Premi d'Alemanya de 125cc en un monòleg, liderant des de la primera volta fins la bandera de quadres, i s'ha adjudicat la victòria de manera totalment merescuda. A més, el seu company a l'equip Bancaja Aspar Bradley Smith, fins avui segon a la general, no ha puntuat; i això fa que la victòria doni a Simón un avantatge de 25 punts sobre Sergio Gadea (que ha estat segon) a la classificació del Mundial. La jornada ha estat rodona pel pilot de Villacañas, que durant molt anys ha viscut a Barcelona, perquè la d'avui és la seva primera victòria sobre asfalt sec (havia guanyat dues curses amb pluja, i tenia moltes ganes de demostrar que també ho pot fer sense aigua), i perquè amb aquest triomf s'ha tret l'espina del ridícul del Gran Premi de Catalunya, en què va perdre una victòria que tenia a la butxaca perquè la va celebrar quan encara faltava una volta (foto). Julián Simón és un paio amb sentit de l'humor, tant que mireu què li ha passat pel cap a la penútlima volta...

so.simón

En clau catalana, la cursa de 125cc també ens ha deixat una alegria important, el primer podi d'aquesta temporada d'en Joan Olivé. El pilot tarragoní Derbi ha estat el millor d'un grup molt combatiu amb Terol, Iannone, Corsi i Márquez, i torna a somriure després d'un inici de temporada molt complicat:

so.olivé

També ha fet una grandíssima cursa en Marc Márquez, que ha lluitat per pujar al podi fins la darrera volta: al sortir del penúltim revolt ha topat amb Olivé (ha fet la sensació que el tarragoní li tancava la la traçada amb un moviment defensiu), amb l'impacte se li ha aixecat la maneta del fre, i ha caigut a l'últim revolt al no poder frenar. L'incident podria aixecar polèmica, sobretot perquè tots dos ja se les van tenir a Assen (Márquez va embestir Olivé a l'últim revolt i tots dos van acabar a l'herba), però tots dos li han tret ferro a l'assumpte:

so.olivé

so.márquez

Bon paper també d'en Pol Espargaró, que sortia 19è després d'uns mals entrenaments amb pluja, ha fet una gran remuntada i ha acabat 5è, nova decepció pel Tito Rabat, que ha caigut.

250cc. L'última de l'Aleix?

2009-07-18T18:46:00.007+02:00

L'Aleix Espargaró, que aquesta temporada va quedar fora del Mundial de 250cc perquè no va trobar patrocinadors, té demà a Sachsenring una nova oportunitat de mostrar el seu talent i reclamar el que, per mèrits esportius, li pertoca: una plaça al campionat del món. L'Aleix està desenvolupant enguany el projecte de Moto2 de l'equip Promoracing i corre el campionat d'Espanya, però la lesió de l'hongarès Bálasz Németh (el que va substituïr Talmacsi a l'equip Balatonring després que aquest partís peres amb Aspar, que n'és el patró, per qüestions de calés) li ha permès al gran dels germans Espargaró tornar al Mundial de 250cc per dues curses. A Assen ho va fer molt bé, i va classificar-se quart a la cursa ¡amb la mateixa moto amb que el jove i inexpert Németh no és capaç ni de sumar punts! I aquest cap de setmana, a Alemanya, té una segona oportunitat, que en principi serà l'última. Jorge Martínez Aspar vol que l'Aleix corri amb l'equip Balatonring el que resta de Mundial, però es veu que els patrocinadors hongaresos prefereixen recolzar un pilot del seu país, encara que la diferència de potencial sigui evident. Ja veurem com s'acaba tot plegat, però de moment la cursa de demà és l'última que l'Aleix farà amb una dos i mig.

El pilot de Granollers arrencarà des de la tercera fila de la graella, després d'haver-se classificat 9è a l'entrenament oficial, també sota la pluja. Ell diu que si no plou arriscarà per aconseguir un altre gran resultat que el pugui ajudar a continuar al Mundial, però que si la pista està mullada el plantejament serà conservador.

so.aleix

La 'pole' l'ha aconseguida Marco Simoncelli, per davant de Barberá, Bautista i Aoyama. Una primera fila de luxe (aquests quatre són els millors de la categoria), que em fa pensar que la cursa pot ser d'allò més entretinguda en un circuit en què és difícl escapar-se, i gairebé no hi ha espai per avançar. És clar que pilots com Simoncelli o Barberà, si no hi ha espai se'l fabriquen ells mateixos... Bautista i Aoyama, més fins damunt la moto i primer i segon de la general, hauran de trobar el compromís entre sumar el màxim de punts possible, i evitar riscos (sobretot si plou).

Per cert, l'Àxel Pons ha estat 24è a l'entrenament oficial, i no ha aconseguit el registre mínim per entrar a la graella (es considera vàlid fins a un registre un 107% superior al de la pole), però sortirà a córrer. Li permetran sortir a la cursa perquè als altres entrenaments d'aquest Gran Premi d'Alemanya sí que ha estat dins del marge reglamentari, i arrencarà des de la sisena fila de la graella.

La cursa de 250cc començarà a 1/4 d'1 del migdia.

MotoGP. Rossi marca el rumb

2009-07-18T16:41:00.006+02:00

Valentino Rossi ha aconseguit la 'pole position' a la categoria reina, i demà encapçalarà una graella de sortida a Sachsenring per primer cop a la seva carrera esportiva. Devia ser, això de fer una 'pole' a Alemanya, de les poques coses que 'Il Dottore' encara no havia aconseguit al Mundial de motos... Poster per això s'hi ha esforçat d'allò més, i ha apretat fins l'última volta tot i que la pista estava inundada (per això parlo de marcar el rumb al tiutular... ocurrent, eh?) per prendre-li a l'últim instant la primera posició al seu compant de Yamaha Jorge Lorenzo.

La 'pole' té el seu valor, pero segurament la possibilitat de batre Lorenzo a l'últim moment ha estat un alicient per Valentino, a qui ja sabeu que li agrada la guerra psicològica, i no ha volgut deixar passar l'oportunitat (no ho fa mai) d'intimidar el seu principal rival a la classificació general. Rossi ha estat sis dècimes més ràpid (el mallorquí ha quedat a 0.649), però Jorge Lorenzo, que corre encara adolorit per la caiguda a Laguna Seca, té bon ritme tant en sec com en mullat. La cursa de demà podria ser un nou cara a cara entre els dos pilots de l'equip oficial Yamaha, perquè Stoner, que ha estat tercer, s'ha quedat a més d'un segon (1.239) de Rossi. I això que Sachsenring només fa 3.671 metres.

Dani Pedrosa ho tindrà difícil demà si plou. El vallesà de l'equip Respol Honda ha estat tercer al lliure matinal sobre asfalt sec, però amb pluja només s'ha pogut classificar 8è, a més de 2 segons (2.205) de la 'pole' de Rossi. Diu Pedrosa, que l'any passat va patir una forta caiguda aquí liderant la cursa sota la pluja, que amb aigua no roda còmode

so.pedrosa.aigua

Si no plou, les opcions de Pedrosa de lluitar per la victòria són elevades, però haurà de superar el hàndicap que suposa sortir des de la tercera fila de la graella. I és que a Sachsenring el primer revolt és molt a prop de la sortida, i és molt difícil avançar, així que tot i que Pedrosa és especialista en sortir com un coet, aquí és més difícil que puguir repetir la fulgurant arrencada de Laguna Seca (va passar de la sisena posició a la primera abans d'arribar al primer revolt).

so.pedrosa.sortida

Tothom preferiria que demà no plogués, però qui no vol veure aigua (veure amb 'v', que quedi clar!) ni en pintura és en Toni Elias, que ha quedat 17è i últim a l'entrenament oficial. La sessió ha estat marcada per les nombroses caigudes: han anat per terra el mateix Elias, De Angelis, De Puniet, Melandri, i Hayden, que s'ha endut per davant Canepa en una topada esfereïdora. Afortunadament, ningú ha pres mal.

La cursa de MotoGP, demà a les 2 de la tarda.

125cc. Pole de Simón a Sachsenring

2009-07-18T14:13:00.006+02:00

El pilot de l'equp Bancaja Aspar ha estat clarament superior a la resta a la sessió de qualificació del vuitè de litre, disputada sota una intensa pluja. Julián Simón ha estat també el més ràpid a l'entenament lliure matinal amb la pista seca, així que és el clar favorit per guanyar la cursa demà tant si plou com si no. El segon classificat, l'anglès Bradley Smith (company d'equip de Simón i rival del castellà a la lluita pel títol), ha quedat a a més d'1 segon (1.015) d'en Julito.

També arrencarà des de la primer fila el català de KTM Marc Márquez, que s'ha classificat tercer i explica que té bon ritme tant en condicions de pluja com amb pista seca:

so.marquez

I, tancant la primera fila de la graella a la quarta posició hi haurà el jove alemany Marcel Schrötter, deixeble de l'ex campió Toni Mang, i que corre a Sachsenring com a 'wild-card', a bord d'una Honda. La pluja i el fet de conèixer molt bé la pista l'han ajudat, sens subte, a aconseguir una posició tant destacada a la graella, però tenint en compte el seu cognom no tingueu cap dutbe que demà sortirà a la cursa disposat a tocar els "schrötters" a les 'vedettes' del campionat!

Els altres tres catalans del vuitè de litre, força discrets en aquest entrenament oficial passat per aigua: Joan Olivé ha estat 12è i tancarà la 3era fila de la graella, Pol Espargaró 19è (5ena fila) i Tito Rabat 27è (7ena fila).

La cursa, demà a les 11 del matí.

MotoGP. Adéu a 'Pocero Racing'

2009-07-18T13:03:00.004+02:00

L’equip més estrafolari del pàdoc de MotoGP ha durat menys que una piruleta òrfena a la porta d’una escola. El Grupo Francisco Hernando Team, debutant enguany al Mundial amb motos Ducati i Sete Gibernau (que d’aquesta manera tornava a competir dos anys després de retirar-se) com a pilot, ha durat vuit curses. Ni mitja temporada.

Segons el propietari i únic patrocinador de l’equip, el constructor Francisco Hernando (conegut per tothom com ‘El Pocero’), el motiu de la retirada és que a conseqüència de la crisi econòmica, que toca de ple el sector de la construcció, no pot destinar més diners a les curses. Suposo que hi té dret, perquè els diners són seus, però deixa a l’estacada tot un grup de professionals, i això és lleig, molt lleig. I també malmet la imatge del campionat, que no va precisament sobrat de participants a la categoria reina (només 17 motos).

El Pocero va arribar al Mundial de motos lluint el seu estil hortera de nou ric presumptuós: el seu camió era de dos pisos (l’únic així en tot el pàdoc), perquè es veiés des de trot arreu; i el seu ‘hospitality’ també el més gran, amb personal de seguretat a l’entrada, i banyera d’hidromassatge per al seu ús privat a l’interior. Coses que mai s’havien vist, i que no calen, en una cursa de motos. També ‘cantava’ força que l’equip portés el seu nom i cognom, que pintés la moto amb els colors de la bandera guineana a la pretemporada (perquè estava negociant inversions en aquell país), o que ‘decorés’ els camions... amb la seva pròpia foto al costat de la d’en Sete! Però tot es va quedar en la façana, perquè resulta que a les últimes curses el personal de l’hospitality del Pocero, el més gran del pàdoc, demanava aliments als d’altres equips. Que cutre, no? El curiós del cas és que la inversió inicial en tota aquesta fastuositat és superior al que costaria acabar la temporada, i que el senyor Hernando acaba de gastar-se gairebé 70 milions d’euros en un nou iot.

Trist adéu a la competició de Sete Gibernau, que en el seu retorn al Mundial no ha passat de la onzena posició a Jerez com a millor resultat. És veritat que el pilot barceloní ha patit dues lesions de clavícula que han condicionat el seu rendiment (pràcticament no va poder fer pretemporada), i que tornar a les curses després de dos anys inactiu requeria un lògic procés de readaptació, però tot i això el seu paper a la pista no ha estat el que correspon a un doble subcampió del món de MotoGP. I l’espantada del patrocinador li ha impedit justificar el seu retorn als circuits amb algun bon resultat a la segona meitat de la temporada.

Tot plegat, una llàstima. Però, malgrat que en els temps de crisi que corren qualsevol injecció econòmica al Mundial és benviguda, potser seria bo que abans d’implicar-se en un projecte hom es fixés molt bé en la procedència dels diners, i el tarannà de qui els posa. I tal vegada Dorna, Ducati, els germans Pablo i Gelete Nieto (directors de l'equip) i el mateix Gibernau (un pilot per qui tinc un grandíssim respecte) s'haurien evitat el paperot en què els deixa la fugida del Pocero. Perquè, tal com ha anat tot, la presència del Grupo Francisco Hernando al campionat del món de MotoGP no ha passat d’esperpèntica, i s’ha acabat amb un estrepitós ridícul. El senyor Pocero ha evidenciat moltes ganes de figurar, i nul interès pel motociclisme.