Victòria de Lorenzo. Encara hi ha mundial!

Sempre he pensat que, quan un pilot canvia la seva indumentària habitual per lluïr alguna cosa especial (molts porten una decoració de casc diferent al gran pemi del seu país, per exemple), s'està posant a sobre una pressió innecessària. De cara als espectadors està bé, és maco i entretingut que hi hagi coses diferents, però crec que cridar l'atenció d'aquesta manera t'obliga una mica més a fer-ho bé, perquè si et vesteixes 'de gala' i acabes pifiant-la pots acabar fàcilment fent el rídícul. Com li va passar a James Toseland fa dos anys a Donington, que s'havia vestit de dalt a baix de bandera anglesa... per acabar a terra al primer revolt. Ara, quan la cosa surt bé, doncs fantàstic. I Jorge Lorenzo ha vingut a Estoril amb un casc d'astronauta (força aconseguit), perquè, aneu a saber perquè, li feia gràcia commemorar que aquest any en fa quaranta que el primer home va arribar a la lluna. I, disfressat de Neil Armstrong, ha anat com un coet tot el cap de setmana: primer a totes les sessions d'entrenaments (excepte el warm up), i victòria incontestable, escapant-se des del principi a la cursa. Missó complerta.

La cursa ha estat soporífera, amb tot decidit pel que fa a les posicions de podi des de ben aviat. Lorenzo al capdavant, Stoner, que ha tornat en plena forma, a la seva estela però sense inquietar el mallorquí; i tercer Pedrosa, que tampoc ha pogut fer res per atacar l'australià. I més enrere, força més enrere, un Rossi desconegut que ha acabat quart sense haver ni tan sols olorat les posicions de podi. Una cursa avorridísma, però que, ves per on, deixa el mundial d'allò més emocionant: Lorenzo li ha retallat a Estoril 12 punts a Rossi, i ara la diferència entre tots dos és de 18 a favor de l'italià, faltant tres curses (75 punts) per disputar...

Continua essent un avantatge considerable, i més si qui el gaudeix es diu Valentino Rossi; però avui hem vist que Lorenzo està en plena forma, que Rossi i els seus mecànics també poden fallar (Il Dottore ha explicat que s'han equivocat amb la posada a punt, i no tenia prou tracció al pneumàtic de darrere), i que Pedrosa i Stoner, també a un altíssim nivell, es poden erigir en àrbitres de la lluita entre els dos pilots de Yamaha. La lluita pel títol està emocionantíssima, però, això sí, espero veure més avançaments a les properes curses.

I no vull deixar de destacar una altra gran cursa d'en Toni Elias. La va pifiar a l'entrenament oficial, va pedre molt temps buscant una bona roda, i avui sortia 13è. Però, com sol fer quan surt darrere, ha protagonitzat una gran remuntada avançant un bon grapat de pilots fins a acabar sisè, després de batre en un apassionant frec a frec final ni més ni menys que al segon pilot oficial d'Honda, Andrea Dovizioso. Ah, i oferint un altre recital d'avançaments a la frenada de la recta principal, allà on el 2006 va superar Rossi i Roberts amb derrapada (i quina derrapada!) inclosa per aconseguir la seva primera, i fins avui única, victòria a MotoGP. Haurien de batejar aquest primer revolt del traçat amb el nom de Toni Elias!