Havia de ser el dia de Julián Simón. El pilot Aspar havia dominat amb mà de ferro tots els entrenaments, es podia proclamar campió del món i tenia tota la seva gent (família, fans, amics...) a les graderies. Home, que celebressin el títol era difícil, perquè havia de treure-li 18 punts a Terol i 14 a Smith, però la possibilitat d'oferir-los una victòria, i deixar el mundial encara més sentenciat, era ben factible. Però el simpàtic pilot de Villacañas va caure en el moment en què havia trencat el grup i iniciava l'escapada en solitari, i s'haurà d'esperar una mica més per celebrar un títol que ha merescut més que ningú aquest any. Segurament Phillip Island serà l'escenari de la festa. La caiguda de Simón va deixar el triomf en mans de tres homes (bé, amb l'edat que tenen més aviat caldria dir-los nanos): Bradley Smith, Sandro Cortese i Pol Espargaró. I el de Granollers els va batre de manera magistral, amb un atac demolidor a tres voltes pel final.El vaig entrevistar per RAC1 després de la cursa, i vaig quedar impressionat per la maduresa d'aquest nano, que només té 18 anys, i que tot just ha guanyat dues curses al campionat del món, però parla, i el que és més important, corre com un autèntic veterà: coneix perfectament les característiques dels seus rivals i obra en conseqüència, frena abans quan va en grup per no ensenyar a quins revolts pot atacar en cas de final ajustat, i és capaç de dissenyar una estratègia d'atac a poques voltes del final, mentre els seus rivals van amb les pulsacions a mil, els nervis a flor de pell i el ganivet entre les dents. Anar de pressa és essencial (si no ets ràpid no hi ha res a fer), però saber llegir la cursa és el que marca la diferència entre els que arriben a ser campions i els que es queden "només" en pilots ràpids. Tant de bo el futur em doni la raó amb el Pol.
Llàstima de la caiuguda del Marc Márquez, que també era al grup capdavanter (anava segon quan va caure), i tenia opcions de victòria. El cerverí està al nivell dels millors, però la seva moto no... només calia veure com el passaven dos o tres pilots a la recta principal, i ell recuperava posicions a la frenada. Però això canviarà l'any que ve, perquè KTM plega (deixa el mundial), i Márquez pilotarà una RSA, probablement una Derbi de l'equip AJO Motorsport.
Per cert, la millor imatge del gran premi va ser aquesta: Karlos Arguiñano, propietari i partocinador de l'equip Bainet Derbi, emocionat i ruixat amb el cava dels guanyadors pel Pol Espargaró. Llàstima que, per culpa de la pífia de Iannone (que a Estoril va caure) a Misano, aquest text no es tituli "Superpol 3".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada