dilluns, 27 de juliol del 2009

Porca misèria!!!

Pol Espargaró lidera amb autoritat la cursa de 125cc del Gran Premi de la Gran Bretanya. El pilot català de Derbi va llençat cap a la seva primera victòria al mundial, però a la tretzena volta comença a ploure... i s'atura la cursa. Nova graella de sortida, encapçalada pel Pol, per decidir la cursa amb els temps a zero, a només cinc voltes, i sota la pluja. Sense confiança amb aigua, nerviós i empipat perquè de manera injusta se li ha escapat el triomf, el Pol no és al mateix i de seguida queda despenjat del grup capdavanter. Aigua!

Però, mentre en Pol naufraga a la segona mànega, en Marc Márquez, que ja anava tercer amb pista seca quan s'ha aturat per primer cop la cursa, agafa el relleu i navega cap a la victòria amb més de mig segon d'avantatge sobre els perseguidors. Només té setze anys, i busca el seu primer triomf al mundial. Gairebé el té a la butxaca, falten menys de dues voltes, però... perd el control de la KTM i cau. Aigua altre cop. Almenys guanya Simón, que es un bon nano, i encarrila el mundial amb 50 punts d'avantatge al capdavant de la general, perquè els seus companys a l'equip Aspar Gadea i Smith, rivals immediats a la general, cauen. Ta bé... però no compensa la decepció pel que els ha passat al Pol i a en Marc, i també a en Joan Olivé, que als entrenaments tenia molt bon ritme tant en sec com en pluja i ha estat atropellat i enviat a terra a la primera volta pel kamikaze del Ianonne. Rabat també ha abandonat. Quin desastre!

La cursa de 250cc no la segueixo amb tant interès, la veritat. Amb l'Àxel Pons sempre a les posicions de cua, i sense l'Aleix Espargaró a la pista (per cert, flamant retorn a la competició de l'hongarès Németh... ha caigut a la primera volta! els patrocinadors hongaresos deuen estat contentíssims), miro la cursa sense grans favoritismes. En tot cas, em decanto per Bautista, que és segon, o per Aoyama, que aconsegueix una merescuda victòria. El gran Waldmann ha caigut, i l'exòtic i simpàtic Wilairot es retira tot dient que la moto no va bé, i provocant un cabreig monumental del seu equip. Tot plegat, ni fred ni calor.

Però queda MotoGP! Rossi té la pole, però Pedrosa i Lorenzo, segon i tercer, han estat més constants als entrenaments. Poden guanyar. Continua plovinejant, però sense descarregar fort, i es fa difícil triar els pneumàtics. Al final tothom posa slicks, menys Stoner i Hayden, que se la juguen amb els de pluja i la pifien. Comença la cursa, i a la segona volta es posa primer.... ¡¡¡¡Toni Elias!!!! Som-hi, naaaanuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!!!! (es nota que em cau molt bé?). El manresà planta cara als oficials de Yamaha (Rossi i Lorenzo) i Honda (Pedrosa i Dovizioso), amb el seu estil agressiu i espectacular. Massa bonic... a la setena volta, trepitja la línia blanca i a terra. Aigua!




Però ara és Lorenzo qui va al capdavant. Ja toca que el mallorquí guanyi al Rossi, ni que sigui per posar interès al campionat. A la volta següent, quan començava a obrir forat, també toca la línia blanca (segueix caient un txiri-miri d'allò més empipador) i cau. Aaaaaaiguaaaa!!!!!!! Queda Rossi al davant, amb Dovizioso, mentre Pedrosa es comença a despenjar. Ep, caiguda de Rossi! Almenys el mundial continua obert... però no tant, perquè Il Dottore s'aixeca com si res no hagués passat, torna a pujar a la moto (la Yamaha M1 està intacta, i ell tampoc s'ha fet mal: fins i tot quan cau, ho fa bé), i es reincorpora la cursa 11è per remuntar i acabar 5è. Per treure's el barret. La cursa la guanya Dovizioso, que celebra el seu primer triomf al MotoGP d'una manera tan grisa i aigualida com el dia que fa. Quin paio més soso.

En el moment de la caiguda d'en Rossi, almenys ens quedava Pedrosa rodant tercer. Com a mínim, celebrarem algun podi! Doncs tampoc, perquè incomprensiblement en Dani alfuixa el ritme poc després de l'equador de la cursa, quan comença a ploure una mica més, i va perdent posicions de manera alarmant. El passa gairebé tothom: De Puniet, Edwards, De Angelis, Rossi (després de caure), Toseland, Melandri i fins i tot Canepa, que acostuma a ser gairebé sempre l'últim. Pppfffff.... Més aigua, i naufragi global dels nostres pilots.

Tarda de més pluja i força feina (això sí, tinc una bona entrevista pel Tu Diràs de dilluns!), acabo marxant del circuit a les 9 del vespre tocades, i encara hi ha embús a la carretera. No voldria ser reiteratiu, però altre cop toca dir.. aigua! Arribo a Nottingham a un quart d'onze, és diumenge a la nit a Anglaterra, en una ciutat petita, per tant restaurants tancants, i l'única opció per sopar alguna cosa és... no.... segur?... va, no fotis.... buf... McDonald's. Tocat i enfonsat.

Bye bye Donington, perquè l'any que ve el Gran Premi de la Gran Bretanya es farà a Silverstone. Malgrat el seu excel.lent museu de cotxes de curses, no crec que el trobi a faltar. Bon vent i barca nova!

dissabte, 25 de juliol del 2009

'Poles' per Rossi, Barberá i Smith a Donington

Per una vegada, el temps ha estat benèvol a Donington Park i les sessions de qualificació del Gran Premi de la Gran Bretanya s'han disputat sota un solet prou agradable. Tota una notícia, tractant-se d'Anglaterra. Els pilots catalans han estat en general força bé, però al final s'han escapat, per molt poc, les 'poles' de MotoGP i 125cc.

A la categoria reina, Valentino Rossi ha tornat a ser el més ràpid, tot i que durant el dia el seu rendiment ha estat més aviat irregular, i ha aconseguit la seva quarta 'pole' de la temporada, segona consecutiva. Dani Pedrosa, que al matí ha estat el millor als lliures, ha quedat segon a 95 milèsimes; i Jorge Lorenzo, que havia dominat la 'quali' fins els últims 10 minuts (diu que no se sentia a gust amb el pneumàtic tou) tancarà la primera fila. En tot cas, amb Rossi sempre s'hi ha de comptar, i encara més si ha fet la 'pole', però Pedrosa i Lorenzo són els que tenen millor ritme a tandes llargues. A la segona fila de la graella hi seran Stoner (que avui ha caigut dues vegades) 4art, Dovizioso 5è i Edwards 6è; i en Toni Elias ha estat 8è, i sortirà des de la tercera. Per cert, resultats al marge, Jorge Martínez Aspar ha confirmat avui oficialment que tindrà un equip l'any que ve a MotoGP, amb un pilot i motos Ducati. L'acord és per dos anys, amb intenció d'ampliar l'escuderia a dos pilots el 2011, i convertir-se en l'equip satèl.lit de la marca italiana. Falta confirmar qui serà el pilot, la primera opció és Álvaro Bautista, i si falla el de Talavera Aspar compta amb Toni Elias.

La 'pole' de 250cc se l'ha adjudicada Héctor Barberá per davant de Simoncelli, Aoyama i Debón, que completen la primera fila. Bautista, que ahir es va fer mal en un braç en una forta caiguda, només ha pogut ser 6è a 862 milèsimes del millor temps de Barberá, i sortirà des de la segona fila, igual que el tailandès de Sant Fruitós Ratthapark Wilairot, que s'ha classificat 8è. Àxel Pons ha estat 19è (5ena fila), a tres segons i mig de la 'pole', just per davant del iaiu Ralf Waldmann, que amb ¡43 anys! ha vuingut a substituïr el lesionat Leonov, i sortirà des de la 20ena posició. El senyor Waldmann no corria un Gran Premi des de 2002, i el seu aspecte és... deixem-ho en curiós:



I a la categoria petita, Bradley Smith ha fet feliços els espectadors anglesos adjudicant-se la 'pole', per davant d'un Marc Márquez molt consistent que, rodant sol (sense agafar roda) s'ha quedat a només 0.131s de l'anglès i, el que és més important, ha demostrat tenir molt bon ritme de cara a la cursa. El cerverí de KTM és clar candidat al podi, igual que els dos catalans de Derbi Joan Olivé (5è a la graella) i Pol Espargaró (7è), que sortiran des de la segona fila però que també van molt bé de ritme. El Tito Rabat ha estat 9è, completant una notable actuació dels pilots de casa, i encapçalarà la tercera fila. Pinta que, una vegada més, la cursa de 125cc serà una gran batalla per la victòria i les posicions de podi entre un nombrós grup de pilots.



En tot cas, tot plegat pot quedar condicionat, naturalment, pel temps. Donington Park és un dels circuits amb pitjor adherència de tot el campionat, i, naturalment, la cosa es complicarà encara més si plou, cosa força habitual a Anglaterra. A més, per demà les previsions auguren forts aiguats. Ai, ai, ai...

Atenció als horaris de les curses, perquè aquest diumenge anem molt tard: 125cc a 2/4 de 2, 250cc a 3/4 de 3, i MotoGP a 2/4 de 5.

divendres, 24 de juliol del 2009

La reina del mercat

A l'estiu és temps de mercat. Però no parlo de futbol, ara, em refereixo al mercat del Mundial de motos. Fins fa pocs anys, els moviments de fitxatges començaven a mitjans d'agost, després de l'aturada estival, i Brno (el Gran Premi de la República Txeca és sempre el que obre la segona meitat de la temporada el segon o tercer cap de setmana d'agost) marcava l'obertura del mercat motociclista, però ja fa algunes temporades que el sidral comença abans, i enguany, tot i la crisi, s'ha obert la veda més aviat que mai.

Al Gran Premi d'Holanda (25, 26 i 27 de juny), Fausto Gresini ja va anunciar el fitxatge de Marco Simoncelli per l'any que ve, i la renovació amb el patrocinador (San Carlo, una marca de patates fregides i altres 'snacks'). Tot i que aquest estiu la gran 'vedette' d'aquest circ no es mourà (Valentino Rossi té contracte en vigor amb Yamaha fins el final de 2010), el mercat de fitxatges a la categoria reina estarà d'allò més animat les properes setmanes: Lorenzo i Pedrosa acaben contracte, l'equip Hayate desapareix i Melandri s'ha de buscar moto (molt problement serà l'altra Honda Gresini), Elias i De Angelis s'han de buscar la vida; Bautista, Barberá, Luthi, i potser fins i tot Wilairot volen saltar de 250cc a MotoGP, Ben Spies podria venir de les Superbikes, Aspar ha de tancar aquest cap de setmana el seu nou equip a la categoria gran amb motos Ducati (vol Bautista, o Elias o Barberà com a pilot), Hayden, Edwards, Toseland i Vermuelen no tenen clar el seu futur.... Els únics que sembla clar que no es mouran son Stoner (continua segur amb Ducati), Kallio (a qui Ducati vol mantenir a l'equip satèlit), i Capirossi, que està a prop de renovar amb Suzuki. I Rossi, és clar. Tota la resta, està ara mateix a l'aire...

I naturalment, el que desperta més interès és el futur de Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo. Que, a més, poden estar condicionats... Anem a pams: Pedrosa no ha començat a negociar encara la seva renovació amb Honda, i, ara per ara, tampoc té cap oferta. No cal patir, perquè a un pilot de la seva categoria no li mancaran propostes si no es queda a Honda, però de moment no té res. Per lògica, hauria de continuar a HRC (és el millor pilot de la marca, i, amb Rossi a Yamaha, ser primer pilot d'Honda és la millor opció que té Pedrosa), però la fàbrica de l'ala daurada ha fet una oferta a ... ¡Jorge Lorenzo! El mallorquí comença a estar tip de viure a l'ombra de Rossi a Yamaha, i a més considera que la seva marca no li ofereix prou diners per renovar (s'especula que 3,5 milions per temporada). I, és clar, a Honda Lorenzo podria passar a ser el primer pilot de la marca, en detriment del seu arxi-rival Dani Pedrosa. Tot plegat prou llaminer pel mallorquí, no?

El que passa és que, ara per ara, la Yamaha M1 és la millor moto de la graella de MotoGP. I això compta molt, és clar. Si el mallorquí es queda finalment on és, automàticament Pedrosa renovarà amb Honda, i tot quedarà igual, almenys pel que fa aquests dos pilots. Però si Lorenzo fitxa per Honda... Pedrosa i Lorenzo junts al mateix box? No sembla una opció viable. Una altra possibilitat és que es creï un altre equip, amb material oficial Honda, però en un altre box, com va fer Valentino Rossi quan va pujar a 500cc l'any 2000 (l'italià corria amb l'equip Nastro Azurro, i tenia una NSR oficial, mentre l'equip de fàbrica Repsol Honda el fromaven Crivillé, Okada i Gibernau). Això sembla més factible, però és obvi que a Pedrosa no li faria cap gràcia que Lorenzo arribés a la seva marca, i a més.... quina moto pintaria Repsol? La petrolera, que per cert encara no ha renovat amb HRC, no es pot permetre el luxe de ser el patrocinador oficial d'Honda... i que un pilot espanyol guanyi amb una Honda pintada amb uns altres colors!

Ja veurem què passa, però ara mateix la clau del mercat la té Lorenzo. És la sensació del moment, i la reina del mercat, sempre tenint en compte que Rossi no es mou: com va dir la setmana passada el mateix Jorge, les quatre fàbriques de MotoGP (Yamaha, Honda, Ducati i Suzuki) estan interessades en ell de cara a l'any que ve, i del que decideixi fer el mallorquí en derivaran gran part de la resta de moviments. Amb qui signarà Jorge Lorenzo?

Visca el triplet!!!

Encara no fa ni dos mesos que el Barça de Pep Guardiola tancava, en un capvespre màgic a l'Estadi Olímpic de Roma, una temporada històrica, fantàstica, irrepetible. Copa del Rei, Lliga, Lliga de Campions, 2 a 6 al Bernabéu (que val gairebé tant com un títol), i tot practicant un futbol de fantasia, atractiu, divertit, elegant; el millor que un servidor ha vist mai, almenys, de manera constant i continuada com ho ha fet el Barça 2008/2009. Per motius d'edat (en tinc 32) no he viscut ni un terç de la història del club, però estic convençut que la 2008/2009 ha estat la millor temporada en els 109 anys d'existència del Futbol Club Barcelona.

En canvi, detecto a l'entorn culé (amics, premsa, etc) un estat de nerviosisme i crispació impropis del moment que viu el nostre club: que si el president Laporta la vessa cada cop que parla, que si no fitxem res, que si aiaiai amb els fitxatges del Madrit, que si regalem l'Eto'o... És veritat que els culés som patidors de mena, però n'hi ha molts que arriben a un nivell patolòogic d'hipocondriosi. Tot just aquest vespre comença a rodar altre cop la pilota (Tottenham - Barça a Wembley), falta moooooooooolt perquè torni a començar la competició oficial, i ja sembla que això del triplet estigui oblidat.


Doncs no. Oblidat? Ni de conya! Jo el continuo assaborint, i ho continuaré fent fins que comencin les competicions oficials. Coi, que hem viscut la temporada més gloriosa de la història del club! I no s'hi val començar a cremar-ho tot si enguany no repetim el triplet, perquè això és pràcticament impossible. Per tant, moltes gràcies a tots (Laporta, Guardiola, jugadors) per una temporada màgica, i a continuar gaudint-la, que encara no ha començat la següent. I encara som, i ho serem fins al maig de 2010, campions de tot!

Ah, els fitxatges del Madrit? Bons jugadors, sí. Faran gols, guanyaran partits, sí. Però una cosa és posar damunt de la gespa un grapat de bons futbolistes, i una altra és conjuntar un equip competitiu. Ningú recorda com va acabar l'anterior projecte galàctic de Florentino Pérez? Ja m'està bé, ja, aquesta amnèsia general que afecta el madridisme. No em fan por. No perquè no siguin bons, sino perquè el Barça continua tenint un equipàs. Compareu l'onze inicial del Madrid (amb Cristiano, Kaká, Benzemà, Raúl, Albiol, Casillas, etc) amb el del Barça (amb Messi, Xavi, Iniesta, Henry, Valdés, Puyol, etc)... no hi ha color. O, més ben dit, sí que n'hi ha. Color blaugrana!

dimecres, 22 de juliol del 2009

L'Aleix no corre a Donington

Balázs Németh, pilot hongarès de 21 anys, ja està recuperat de la lesió que es va fer fa un mes a la mà esquerra entrenant-se al circuit Ricardo Tormo de València, i reapareixerà aquest cap de setmana a Donington Park amb l'Aprilia LE 250 de l'equip Balatonring. Això vol dir que l'aventura de l'Aleix Espargaró al mundial de 250cc 2009 ja s'ha acabat, perquè l'Aleix va ser el substitut de Németh a Assen i a Sachsenrig. El patró de l'equip, Jorge Martínez Aspar, volia que l'Aleix continués corrent, perquè el pilot de Granollers ha fet uns resultats excelents, 4art a Assen i 7è a Sachsenring. Però el principal patrocinador és hongarès (el circuit de Balatonring), i vol que corri un pilot del seu país.

Comprensible, no? El que passa és que a Németh li ve molt gran, això del Mundial, i, mentre el gan dels Espargaró ha sumat 22 punts en les dues curses que ha disputat, l'hongarès no n'ha sumat ni un en les dues en què ha pres part (22è a Mugello, 18è a Catalunya). És a dir, que un equip amb un potencial, pel que fa a moto i a equip tècnic, per estar entre els 8 primers; s'haurà de conformar amb intentar sumar algun punt a causa de l'inexperiència del pilot. Em sembla lògic que, després de l'espantada de Talmacsi (que era el pilot titular de l'equip, però va partir peres amb Aspar per qüestions de calés), els hongaresos vulguin continuar recolzant un pilot del seu país, però crec que a Németh no li estan fent precisament cap favor: ja ho he dit, el campionat de 250cc li va molt gran, i l'experiència d'aquesta temporada no li servirà de res l'any que ve, perquè el quart de litre desapareixerà per donar pas a Moto2, màquines de quatre temps que poc tenen a veure amb les dos mig de gran premi. ¿No seria millor que corrés, per exemple, el CEV de Superesport, amb un nivell competitiu més adequat a les seves possibilitats actuals, i amb una 600cc de quatre temps molt més semblant a la Moto2 que pilotarà l'any que ve? I posar la 250cc del mundial, que val molts calés, en mans d'algú que pugui aconseguir bons resultats, i fer lluïr els espònsors per televisió (cosa que només passa si la moto és al grup capdavanter). ¿Celebrarien més a Hongria un punt d'en Balàsz Németh (si arribés a fer 15è en alguna cursa) que un podi de l'equip Balatonring, encara que la moto la piloti l'Aleix Espargaró? Que s'ho facin mirar...

En tot cas, la bona feina que l'Aleix ha fet a Assen i a Sachsenring ja ha donat fruit, i és que Jorge Martínez Aspar, patró de l'equip privat més potent del mundial (i que l'any que ve serà present a les tres categories, perquè també gestionarà una Ducati de MotoGP), compta amb ell de cara el futur. Ho ha explicat a RAC1:

so.aspar

diumenge, 19 de juliol del 2009

MotoGP. Che spettacolo!

No ha estat tan emocionant com la cursa de Catalunya, però quasi. Valentino Rossi s'ha tornat a imposar en un duel frec a frec amb Jorge Lorenzo fins l'últim revolt, encara que avui a Sachsenring no hi ha hagut avançaments a l'última volta, malgrat que el mallorquí ho ha intentat. Una vegada més, Rossi ha estat magistral i ha demostrat que no només és el més ràpid, sino també el que frena millor i el més dur defensant la posició. És evident que és el pilot més complet, el millor, i és que per alguna cosa ha guanyat 8 títols mundials de motociclisme. 'Il Dottore' ha explicat així la cursa:

so.rossi (en anglès)

Jorge Lorenzo ha tornat a estar sensacional, quasi tant bé com el seu company de Yamaha, però comença a estar tip de perdre els duels amb en Valentino. De totes maneres, el mallorquí és a 14 punts de l'italià, tot just som a meitat de temporada, i la lluita pel títol encara està ben oberta.

El tercer graó del podi ha estat per Dani Pedrosa, que ha tornat a fer una sortida estratosfèrica (des de la 8ena posició, a la tercera fila de la graella, s'ha posat segon a la primera frenada), i ha rodat tota la cursa molt a prop dels dos primers. Sembla que el nou motor d'Honda funciona prou bé, i que, si les lesions el respecten, Pedrosa pot donar molta guerra en el que queda de temporada. Per cert, que en Dani ha explicat avui que mentre pilota a gairebé 300 km/h va mirant la transmissió de la cursa a les pantalles gegants... i avui ha vist en un pla detall que hi havia un pneumàtic de davant molt degradat en una llanta taronja (és a dir, en una roda d'una de les Honda oficials pintades amb els colors de Repsol). I llavors ha mirat cap avall per comprovar si el pneumàtic fet malbé era el seu o el del Dovizioso! Increïble, no? Per cert, era el pneumàtic d'en Dovi, que s'ha hagut de retirar poques voltes després.

Darrere d'en Pedrosa s'hi ha classificat, quart, Casey Stoner, que ha tingut problemes amb el pneumàtic del darrere al tram final de la cursa. Fins que se li ha mort el pneumàtic, Stoner anava tercer, i ben bé fins l'últim terç de la cursa han estat rodant gairebé junts els quatre asos de la graella de MotoGP: Rossi, Lorenzo, Stoner i Pedrosa. Ha estat una gran cursa, mostra de l'alt nivell i la igualtat que hi ha aquest any al campionat de la categoira reina. Així ho valora Valentino Rossi:

so.rossi2(en anglès)

I vull destacar també la gran remuntada d'en Toni Elias, que sortia l'últim (el seu entrenament oficial d'ahir sota la pluja va ser un desastre) i ha acabat sisè després d'avançar ni més ni menys que... ¡11 pilots! El manresà, sempre espectacular i lluitador, és el pilot imprevisible; ràpid i implacable en el cos a cos quan està inspirat, però sovint discret quan hi ha alguna cosa que no funciona com ell voldria a la moto. En tot cas, des del Gran Premi d'Holanda en Toni ha millorat força quan es roda en pista seca, i 6è ja és més o menys el resultat que li pertoca, tenint en compte que Stoner, amb la Ducati oficial, Rossi i Lorenzo amb les Yamaha oficials i Pedrosa i Doviziodo amb les Honda oficials tenen millors motos i estan a un altre nivell.

250cc. Victòria de Simoncelli

El pilot de la cabellera impossible ha guanyat una cursa de 250cc retallada per culpa de la pluja que interropmut la primera volta. Com que tothom duia neumàtics slicks, i la cursa havia estat declarada en sec, l''han aturada i s'ha tornat a donar la sortida mitja hora més tard, havent reduït de 29 voltes a 19 (ja sabeu que en aquest circ els compromissos televisius manen, i res pot alterar l'hora marcada per la cursa de MotoGP). Al moment de la segona sortida la pista ja estava pràcticament seca, i ja no ha plogut més, de manera que els que han optat per sortir amb pneumàtics mixtos, entre ells l'Aleix Espargaró.

Al principi Álex Debón ha afagat un lleuger avantatge, però aviat l'ha atrapat Simoncelli i el castellonenc ha decidit no disputar-li la victòria per no arriscar-se a pedre el primer podi de la temporada. Per darrere, hi ha hagut una lluita maca entre Bautista, Aoyama, Barberá i Faubel per la tercera posicó, que s'ha embutxacat Bautista marcant la volta ràpida a l'últim gir. Això li ha permès al pilot Aspar retallar tres puntets al líder Aoyama, que ha estat quart darrera seu. Ara la diferència a la general és de deu punts a favor del japonès d'Honda.

L'Aleix Espagraró ha acabat setè, i malgrat que no és un mal resultat no està gens content perquè avui es veia lluitant pel podi:

so.aleix

En principi la d'avui a Sachsenring ha estat l'última cursa del gran dels Espargaró amb l'equip Balatonring a mundial de dos i mig, però Jorge Martínez Aspar no descarta que pugui córrer també a Donington. Esperem notícies.

I l'Àxel Pons ha acabat 16è, un altre cop al llindar dels punts, en un altre gran premi complicat que li ha de servir per acumular experiència. Qui no ha pogut fer ni un quilòmetre ha estat Ratthapark Wilaitot, el tailandès de l'equip Thai Honda PTT Stop & Go que viu a Sant Fruitós del Bages: ha caigut al primer revolt de la primera sortida (tot just segons abans que suspenguessin la cursa per pluja), s'ha fet mal en un peu i a l'esquena, i ja no ha tornat a sortir després. Espero que li vagi millor a Donington diumenge vinent!

125cc. L'alegria de Simón (avui sí)

Julián Simón ha convertit la cursa del Gran Premi d'Alemanya de 125cc en un monòleg, liderant des de la primera volta fins la bandera de quadres, i s'ha adjudicat la victòria de manera totalment merescuda. A més, el seu company a l'equip Bancaja Aspar Bradley Smith, fins avui segon a la general, no ha puntuat; i això fa que la victòria doni a Simón un avantatge de 25 punts sobre Sergio Gadea (que ha estat segon) a la classificació del Mundial. La jornada ha estat rodona pel pilot de Villacañas, que durant molt anys ha viscut a Barcelona, perquè la d'avui és la seva primera victòria sobre asfalt sec (havia guanyat dues curses amb pluja, i tenia moltes ganes de demostrar que també ho pot fer sense aigua), i perquè amb aquest triomf s'ha tret l'espina del ridícul del Gran Premi de Catalunya, en què va perdre una victòria que tenia a la butxaca perquè la va celebrar quan encara faltava una volta (foto). Julián Simón és un paio amb sentit de l'humor, tant que mireu què li ha passat pel cap a la penútlima volta...


En clau catalana, la cursa de 125cc també ens ha deixat una alegria important, el primer podi d'aquesta temporada d'en Joan Olivé. El pilot tarragoní Derbi ha estat el millor d'un grup molt combatiu amb Terol, Iannone, Corsi i Márquez, i torna a somriure després d'un inici de temporada molt complicat:

so.olivé

També ha fet una grandíssima cursa en Marc Márquez, que ha lluitat per pujar al podi fins la darrera volta: al sortir del penúltim revolt ha topat amb Olivé (ha fet la sensació que el tarragoní li tancava la la traçada amb un moviment defensiu), amb l'impacte se li ha aixecat la maneta del fre, i ha caigut a l'últim revolt al no poder frenar. L'incident podria aixecar polèmica, sobretot perquè tots dos ja se les van tenir a Assen (Márquez va embestir Olivé a l'últim revolt i tots dos van acabar a l'herba), però tots dos li han tret ferro a l'assumpte:

so.olivé

so.márquez

Bon paper també d'en Pol Espargaró, que sortia 19è després d'uns mals entrenaments amb pluja, ha fet una gran remuntada i ha acabat 5è, nova decepció pel Tito Rabat, que ha caigut.

dissabte, 18 de juliol del 2009

250cc. L'última de l'Aleix?

L'Aleix Espargaró, que aquesta temporada va quedar fora del Mundial de 250cc perquè no va trobar patrocinadors, té demà a Sachsenring una nova oportunitat de mostrar el seu talent i reclamar el que, per mèrits esportius, li pertoca: una plaça al campionat del món. L'Aleix està desenvolupant enguany el projecte de Moto2 de l'equip Promoracing i corre el campionat d'Espanya, però la lesió de l'hongarès Bálasz Németh (el que va substituïr Talmacsi a l'equip Balatonring després que aquest partís peres amb Aspar, que n'és el patró, per qüestions de calés) li ha permès al gran dels germans Espargaró tornar al Mundial de 250cc per dues curses. A Assen ho va fer molt bé, i va classificar-se quart a la cursa ¡amb la mateixa moto amb que el jove i inexpert Németh no és capaç ni de sumar punts! I aquest cap de setmana, a Alemanya, té una segona oportunitat, que en principi serà l'última. Jorge Martínez Aspar vol que l'Aleix corri amb l'equip Balatonring el que resta de Mundial, però es veu que els patrocinadors hongaresos prefereixen recolzar un pilot del seu país, encara que la diferència de potencial sigui evident. Ja veurem com s'acaba tot plegat, però de moment la cursa de demà és l'última que l'Aleix farà amb una dos i mig.

El pilot de Granollers arrencarà des de la tercera fila de la graella, després d'haver-se classificat 9è a l'entrenament oficial, també sota la pluja. Ell diu que si no plou arriscarà per aconseguir un altre gran resultat que el pugui ajudar a continuar al Mundial, però que si la pista està mullada el plantejament serà conservador.

so.aleix

La 'pole' l'ha aconseguida Marco Simoncelli, per davant de Barberá, Bautista i Aoyama. Una primera fila de luxe (aquests quatre són els millors de la categoria), que em fa pensar que la cursa pot ser d'allò més entretinguda en un circuit en què és difícl escapar-se, i gairebé no hi ha espai per avançar. És clar que pilots com Simoncelli o Barberà, si no hi ha espai se'l fabriquen ells mateixos... Bautista i Aoyama, més fins damunt la moto i primer i segon de la general, hauran de trobar el compromís entre sumar el màxim de punts possible, i evitar riscos (sobretot si plou).

Per cert, l'Àxel Pons ha estat 24è a l'entrenament oficial, i no ha aconseguit el registre mínim per entrar a la graella (es considera vàlid fins a un registre un 107% superior al de la pole), però sortirà a córrer. Li permetran sortir a la cursa perquè als altres entrenaments d'aquest Gran Premi d'Alemanya sí que ha estat dins del marge reglamentari, i arrencarà des de la sisena fila de la graella.

La cursa de 250cc començarà a 1/4 d'1 del migdia.



MotoGP. Rossi marca el rumb

Valentino Rossi ha aconseguit la 'pole position' a la categoria reina, i demà encapçalarà una graella de sortida a Sachsenring per primer cop a la seva carrera esportiva. Devia ser, això de fer una 'pole' a Alemanya, de les poques coses que 'Il Dottore' encara no havia aconseguit al Mundial de motos... Poster per això s'hi ha esforçat d'allò més, i ha apretat fins l'última volta tot i que la pista estava inundada (per això parlo de marcar el rumb al tiutular... ocurrent, eh?) per prendre-li a l'últim instant la primera posició al seu compant de Yamaha Jorge Lorenzo.
La 'pole' té el seu valor, pero segurament la possibilitat de batre Lorenzo a l'últim moment ha estat un alicient per Valentino, a qui ja sabeu que li agrada la guerra psicològica, i no ha volgut deixar passar l'oportunitat (no ho fa mai) d'intimidar el seu principal rival a la classificació general. Rossi ha estat sis dècimes més ràpid (el mallorquí ha quedat a 0.649), però Jorge Lorenzo, que corre encara adolorit per la caiguda a Laguna Seca, té bon ritme tant en sec com en mullat. La cursa de demà podria ser un nou cara a cara entre els dos pilots de l'equip oficial Yamaha, perquè Stoner, que ha estat tercer, s'ha quedat a més d'un segon (1.239) de Rossi. I això que Sachsenring només fa 3.671 metres.

Dani Pedrosa ho tindrà difícil demà si plou. El vallesà de l'equip Respol Honda ha estat tercer al lliure matinal sobre asfalt sec, però amb pluja només s'ha pogut classificar 8è, a més de 2 segons (2.205) de la 'pole' de Rossi. Diu Pedrosa, que l'any passat va patir una forta caiguda aquí liderant la cursa sota la pluja, que amb aigua no roda còmode

so.pedrosa.aigua

Si no plou, les opcions de Pedrosa de lluitar per la victòria són elevades, però haurà de superar el hàndicap que suposa sortir des de la tercera fila de la graella. I és que a Sachsenring el primer revolt és molt a prop de la sortida, i és molt difícil avançar, així que tot i que Pedrosa és especialista en sortir com un coet, aquí és més difícil que puguir repetir la fulgurant arrencada de Laguna Seca (va passar de la sisena posició a la primera abans d'arribar al primer revolt).

so.pedrosa.sortida

Tothom preferiria que demà no plogués, però qui no vol veure aigua (veure amb 'v', que quedi clar!) ni en pintura és en Toni Elias, que ha quedat 17è i últim a l'entrenament oficial. La sessió ha estat marcada per les nombroses caigudes: han anat per terra el mateix Elias, De Angelis, De Puniet, Melandri, i Hayden, que s'ha endut per davant Canepa en una topada esfereïdora. Afortunadament, ningú ha pres mal.

La cursa de MotoGP, demà a les 2 de la tarda.

125cc. Pole de Simón a Sachsenring

El pilot de l'equp Bancaja Aspar ha estat clarament superior a la resta a la sessió de qualificació del vuitè de litre, disputada sota una intensa pluja. Julián Simón ha estat també el més ràpid a l'entenament lliure matinal amb la pista seca, així que és el clar favorit per guanyar la cursa demà tant si plou com si no. El segon classificat, l'anglès Bradley Smith (company d'equip de Simón i rival del castellà a la lluita pel títol), ha quedat a a més d'1 segon (1.015) d'en Julito.

També arrencarà des de la primer fila el català de KTM Marc Márquez, que s'ha classificat tercer i explica que té bon ritme tant en condicions de pluja com amb pista seca:

so.marquez

I, tancant la primera fila de la graella a la quarta posició hi haurà el jove alemany Marcel Schrötter, deixeble de l'ex campió Toni Mang, i que corre a Sachsenring com a 'wild-card', a bord d'una Honda. La pluja i el fet de conèixer molt bé la pista l'han ajudat, sens subte, a aconseguir una posició tant destacada a la graella, però tenint en compte el seu cognom no tingueu cap dutbe que demà sortirà a la cursa disposat a tocar els "schrötters" a les 'vedettes' del campionat!

Els altres tres catalans del vuitè de litre, força discrets en aquest entrenament oficial passat per aigua: Joan Olivé ha estat 12è i tancarà la 3era fila de la graella, Pol Espargaró 19è (5ena fila) i Tito Rabat 27è (7ena fila).

La cursa, demà a les 11 del matí.

MotoGP. Adéu a 'Pocero Racing'

L’equip més estrafolari del pàdoc de MotoGP ha durat menys que una piruleta òrfena a la porta d’una escola. El Grupo Francisco Hernando Team, debutant enguany al Mundial amb motos Ducati i Sete Gibernau (que d’aquesta manera tornava a competir dos anys després de retirar-se) com a pilot, ha durat vuit curses. Ni mitja temporada.

Segons el propietari i únic patrocinador de l’equip, el constructor Francisco Hernando (conegut per tothom com ‘El Pocero’), el motiu de la retirada és que a conseqüència de la crisi econòmica, que toca de ple el sector de la construcció, no pot destinar més diners a les curses. Suposo que hi té dret, perquè els diners són seus, però deixa a l’estacada tot un grup de professionals, i això és lleig, molt lleig. I també malmet la imatge del campionat, que no va precisament sobrat de participants a la categoria reina (només 17 motos).

El Pocero va arribar al Mundial de motos lluint el seu estil hortera de nou ric presumptuós: el seu camió era de dos pisos (l’únic així en tot el pàdoc), perquè es veiés des de trot arreu; i el seu ‘hospitality’ també el més gran, amb personal de seguretat a l’entrada, i banyera d’hidromassatge per al seu ús privat a l’interior. Coses que mai s’havien vist, i que no calen, en una cursa de motos. També ‘cantava’ força que l’equip portés el seu nom i cognom, que pintés la moto amb els colors de la bandera guineana a la pretemporada (perquè estava negociant inversions en aquell país), o que ‘decorés’ els camions... amb la seva pròpia foto al costat de la d’en Sete! Però tot es va quedar en la façana, perquè resulta que a les últimes curses el personal de l’hospitality del Pocero, el més gran del pàdoc, demanava aliments als d’altres equips. Que cutre, no? El curiós del cas és que la inversió inicial en tota aquesta fastuositat és superior al que costaria acabar la temporada, i que el senyor Hernando acaba de gastar-se gairebé 70 milions d’euros en un nou iot.

Trist adéu a la competició de Sete Gibernau, que en el seu retorn al Mundial no ha passat de la onzena posició a Jerez com a millor resultat. És veritat que el pilot barceloní ha patit dues lesions de clavícula que han condicionat el seu rendiment (pràcticament no va poder fer pretemporada), i que tornar a les curses després de dos anys inactiu requeria un lògic procés de readaptació, però tot i això el seu paper a la pista no ha estat el que correspon a un doble subcampió del món de MotoGP. I l’espantada del patrocinador li ha impedit justificar el seu retorn als circuits amb algun bon resultat a la segona meitat de la temporada.

Tot plegat, una llàstima. Però, malgrat que en els temps de crisi que corren qualsevol injecció econòmica al Mundial és benviguda, potser seria bo que abans d’implicar-se en un projecte hom es fixés molt bé en la procedència dels diners, i el tarannà de qui els posa. I tal vegada Dorna, Ducati, els germans Pablo i Gelete Nieto (directors de l'equip) i el mateix Gibernau (un pilot per qui tinc un grandíssim respecte) s'haurien evitat el paperot en què els deixa la fugida del Pocero. Perquè, tal com ha anat tot, la presència del Grupo Francisco Hernando al campionat del món de MotoGP no ha passat d’esperpèntica, i s’ha acabat amb un estrepitós ridícul. El senyor Pocero ha evidenciat moltes ganes de figurar, i nul interès pel motociclisme.