Pol Espargaró lidera amb autoritat la cursa de 125cc del Gran Premi de la Gran Bretanya. El pilot català de Derbi va llençat cap a la seva primera victòria al mundial, però a la tretzena volta comença a ploure... i s'atura la cursa. Nova graella de sortida, encapçalada pel Pol, per decidir la cursa amb els temps a zero, a només cinc voltes, i sota la pluja. Sense confiança amb aigua, nerviós i empipat perquè de manera injusta se li ha escapat el triomf, el Pol no és al mateix i de seguida queda despenjat del grup capdavanter. Aigua!Però, mentre en Pol naufraga a la segona mànega, en Marc Márquez, que ja anava tercer amb pista seca quan s'ha aturat per primer cop la cursa, agafa el relleu i navega cap a la victòria amb més de mig segon d'avantatge sobre els perseguidors. Només té setze anys, i busca el seu primer triomf al mundial. Gairebé el té a la butxaca, falten menys de dues voltes, però... perd el control de la KTM i cau. Aigua altre cop. Almenys guanya Simón, que es un bon nano, i encarrila el mundial amb 50 punts d'avantatge al capdavant de la general, perquè els seus companys a l'equip Aspar Gadea i Smith, rivals immediats a la general, cauen. Ta bé... però no compensa la decepció pel que els ha passat al Pol i a en Marc, i també a en Joan Olivé, que als entrenaments tenia molt bon ritme tant en sec com en pluja i ha estat atropellat i enviat a terra a la primera volta pel kamikaze del Ianonne. Rabat també ha abandonat. Quin desastre!
La cursa de 250cc no la segueixo amb tant interès, la veritat. Amb l'Àxel Pons sempre a les posicions de cua, i sense l'Aleix Espargaró a la pista (per cert, flamant retorn a la competició de l'hongarès Németh... ha caigut a la primera volta! els patrocinadors hongaresos deuen estat contentíssims), miro la cursa sense grans favoritismes. En tot cas, em decanto per Bautista, que és segon, o per Aoyama, que aconsegueix una merescuda victòria. El gran Waldmann ha caigut, i l'exòtic i simpàtic Wilairot es retira tot dient que la moto no va bé, i provocant un cabreig monumental del seu equip. Tot plegat, ni fred ni calor.
Però queda MotoGP! Rossi té la pole, però Pedrosa i Lorenzo, segon i tercer, han estat més constants als entrenaments. Poden guanyar. Continua plovinejant, però sense descarregar fort, i es fa difícil triar els pneumàtics. Al final tothom posa slicks, menys Stoner i Hayden, que se la juguen amb els de pluja i la pifien. Comença la cursa, i a la segona volta es posa primer.... ¡¡¡¡Toni Elias!!!! Som-hi, naaaanuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!!!! (es nota que em cau molt bé?). El manresà planta cara als oficials de Yamaha (Rossi i Lorenzo) i Honda (Pedrosa i Dovizioso), amb el seu estil agressiu i espectacular. Massa bonic... a la setena volta, trepitja la línia blanca i a terra. Aigua!

Però ara és Lorenzo qui va al capdavant. Ja toca que el mallorquí guanyi al Rossi, ni que sigui per posar interès al campionat. A la volta següent, quan començava a obrir forat, també toca la línia blanca (segueix caient un txiri-miri d'allò més empipador) i cau. Aaaaaaiguaaaa!!!!!!! Queda Rossi al davant, amb Dovizioso, mentre Pedrosa es comença a despenjar. Ep, caiguda de Rossi! Almenys el mundial continua obert... però no tant, perquè Il Dottore s'aixeca com si res no hagués passat, torna a pujar a la moto (la Yamaha M1 està intacta, i ell tampoc s'ha fet mal: fins i tot quan cau, ho fa bé), i es reincorpora la cursa 11è per remuntar i acabar 5è. Per treure's el barret. La cursa la guanya Dovizioso, que celebra el seu primer triomf al MotoGP d'una manera tan grisa i aigualida com el dia que fa. Quin paio més soso.
En el moment de la caiguda d'en Rossi, almenys ens quedava Pedrosa rodant tercer. Com a mínim, celebrarem algun podi! Doncs tampoc, perquè incomprensiblement en Dani alfuixa el ritme poc després de l'equador de la cursa, quan comença a ploure una mica més, i va perdent posicions de manera alarmant. El passa gairebé tothom: De Puniet, Edwards, De Angelis, Rossi (després de caure), Toseland, Melandri i fins i tot Canepa, que acostuma a ser gairebé sempre l'últim. Pppfffff.... Més aigua, i naufragi global dels nostres pilots.
Tarda de més pluja i força feina (això sí, tinc una bona entrevista pel Tu Diràs de dilluns!), acabo marxant del circuit a les 9 del vespre tocades, i encara hi ha embús a la carretera. No voldria ser reiteratiu, però altre cop toca dir.. aigua! Arribo a Nottingham a un quart d'onze, és diumenge a la nit a Anglaterra, en una ciutat petita, per tant restaurants tancants, i l'única opció per sopar alguna cosa és... no.... segur?... va, no fotis.... buf... McDonald's. Tocat i enfonsat.
Bye bye Donington, perquè l'any que ve el Gran Premi de la Gran Bretanya es farà a Silverstone. Malgrat el seu excel.lent museu de cotxes de curses, no crec que el trobi a faltar. Bon vent i barca nova!














Valentino Rossi ha aconseguit la 'pole position' a la categoria reina, i demà encapçalarà una graella de sortida a Sachsenring per primer cop a la seva carrera esportiva. Devia ser, això de fer una 'pole' a Alemanya, de les poques coses que 'Il Dottore' encara no havia aconseguit al Mundial de motos... Poster per això s'hi ha esforçat d'allò més, i ha apretat fins l'última volta tot i que la pista estava inundada (per això parlo de marcar el rumb al tiutular... ocurrent, eh?) per prendre-li a l'últim instant la primera posició al seu compant de Yamaha Jorge Lorenzo.